dissabte, 8 de maig del 2010

Cal ser seriosos

He anat a parar a la noticia del viatge de 2.500 catalanes a Ginebra, amb una fotografia d'un grup d'unes vint o trenta persones amb barretina davant la seu de les Nacions Unides. El següent pas ha estat fullejar les opinions del fòrum obert i no sabria dir-vos si plorava o reia. La majoria de comentaris giraven al voltant de la ridiculesa, de la pantomima, de l'absurditat, i un pobre anònim, com la resta, intentant justificar els protagonistes en defensa d'un país ocupat.
Tot plegat m'ha fet pensar que hem perdut el nord i ja no sabem què fer per defensar els nostres interessos, i més aviat estem sembrant odi quan podríem obtenir complicitat. La fotografia, de veritat que no té pèrdua. Més que de caràcter reivindicatiu sembla la representació dels pastorets, i per tant lluny d'aparèixer com a seriosos dóna la impressió que estan de celebració després de l'escenificació.
Entenc que es vulgui fer obrir els ulls a les institucions europees i en aquest cas mundials, sobre l'existència d'una realitat diferent del que s'ha venut i es ven des de l'administració pública espanyola, però a vegades sembla que no tinguem memòria històrica, i no recordem què va passar amb l'alçament militar del general Franco, i la manca de suport internacional. Ja em perdonaran els organitzadors de l'excursió, però la feina s'ha de fer primer a casa, i si no som capaços d'implicar més catalans de tots els colors i maneres de pensar, el projecte no pot triomfar i es quedarà en una simple rebecaria de quatre il·luminats, quan la cosa és diferent, i podem convenir que és important.
No vull pecar de pessimista ni que se'm titlli d'espanyolista, però crec que necessitem gent seriosa al capdavant i tot fa pensar que a les properes eleccions autonòmiques s'hi presentarà algun friqui populista que pot desmembrar el teixit nacionalista, radicalitzant el discurs i fent perdre pes a l'opció catalanista. Pensar que la gestió política s'ha de deixar a ganduls que només pensen en el fet nacional, i no es preocupen de la realitat social i econòmica, és d'un nivell molt baix i això, malauradament, és el que predomina a casa nostra. La unió fa la força, però nosaltres ens dediquem a desunir i per tant a afeblir-nos davant qui mai ens defensarà ni entendrà.