dijous, 25 de febrer del 2010

L'Impost sobre el valor afegit

A la moció que CIU va presentar, ara fa uns mesos, al Ple municipal d'Arenys demanant que el govern de l'Estat no apugés dos punts l'Impost sobre valor afegit (IVA), hi vaig votar a favor, perquè considero que no és una bona opció en un moment de crisi, en què es necessita mantenir el poder adquisitiu de les persones. També perquè no és un impost progressista ni d'esquerres, ja que afecta a tothom de la mateixa manera, en lloc de potenciar els impostos que graven més a qui més té.
No sé si el PP, que defensa que no es toqui el percentatge de l'IVA, tindrà prou força i poder de convicció perquè el govern es tiri enrere i no apliqui l'increment anunciat. Dos punts d'IVA provoca un increment de preus, mentre que els sous s'han estancat. Si volem que les persones consumeixin per evitar reduir la producció, incrementar dos punts l'IVA reduirà automàticament la capacitat de consum i provocarà una reducció de l'activitat econòmica.
Malgrat que els defensors de l'increment de l'IVA diguessin que els ajuntaments reben un percentatge dels ingressos de l'Estat, per la qual cosa també es beneficien dels dos punts d'IVA, els ajuntaments paguen IVA en tota la seva despesa corrent i inversions, i no el poden deduir. Jo demano, com ho feia la moció esmentada, que els ajuntaments quedin exempts d'aquest impost, i, si volen, que el seu estalvi repercuteixi en la contractació de persones en atur.
Trobo a faltar una política econòmica clara i coherent, capaç de fer front a l'actual crisi. Una vegada més els partits polítics es troben per consensuar, en aquest cas una política econòmica que ens tregui de la crisi en què ens trobem, però res fa preveure aquest "desitjat" consens i més aviat tens la impressió que busquen protagonisme, i en definitiva vots.
L'augment de dos punts d'IVA no és una bona solució, i encara menys una proposta atrevida per un govern que es fa dir d'esquerres. Desitjo que entre tots tinguin les idees ben clares i no ens provoquin més problemes dels que tenim. Avui hi ha moltes persones que tenen problemes d'alimentació i habitatge, i al davant, per trobar solucions, només hi som els ajuntaments. Tant de bo els nostres diputats i el govern sencer obrin els ulls i s'adonin de quina és la sortida a la crisi. No ens fa por les mesures dràstiques, sinó les equivocades, i fins ara la nostra confiança amb el govern és molt minsa.