dissabte, 6 de febrer del 2010

Ignorància i mal gust

Ahir es va tornar a fer evident aquella dita sobre l'atreviment de la ignorància, però no es pot pas prohibir que les persones s'expressin, i a més sempre és bo conèixer aquell que injuria o simplement critica, perquè d'aquesta manera resulta més clar conèixer quin peu calça, i a vegades la crítica de segons qui, t'honora.
En un poble tothom es coneix, sobretot totes aquelles persones que es manifesten d'alguna manera, són protagonistes, participen, opinen... aquesta transparència és positiva encara que algú pugui pensar que no ho és, sinó més aviat un atac a la intimitat. A mi no m'ha molestat mai ser conegut, i no pas ser un número, un desconegut, sinó més aviat el contrari. Com tampoc m'agrada, i això ho he manifestat repetidament en aquest blog, la pràctica habitual en fòrums d'Internet d'opinar sense signar, fer-ho en l'anonimat i aprofitar-ho per quedar ben descansat. Quant més clars siguem i sapiguem defensar la nostra opinió sense necessitat de disfresses, el nostre entorn ho agrairà.
És de lloar, doncs, veure qui signa i a més ensenya la cara (fotografia) quan s'atreveix a dir el que diu, perquè mai ningú el podrà acusar de jugar brut, sinó en tot cas d'ignorar la veritat i fer-ho evident amb un escrit penós.