dimecres, 19 d’agost del 2009

Immaduresa i simplicitat

Les persones quedem retratades pel que diem, però sobretot pel que fem, i en això podeu trobar exemples per tots costats i per tant no cal que us en digui cap, però avui n'he trobat un a Internet i m'ha sabut greu perquè és un jove que aprecio, però que al mateix temps penso que va equivocat.
És important estar segur del camí que emprenem, però això no treu que de tant en tant ens aturem a estudiar si ens hem desviat o bé continuem ben orientats, perquè la supèrbia ens pot jugar una mala passada. És cert que amb els errors se n'aprèn, però a vegades hi ha errors que fan mal i que valdria més no cometre'ls. I m'ha sabut greu perquè ha quedat en evidència i les coses que surten per Internet les arriba a veure molta gent.
Si l'altre dia parlava de fanatisme i obsessió, avui parlaria més aviat d'immaduresa o simplicitat. Les idees poden ser revolucionàries, però no podem encetar una revolució cada dia. Quan escrivim ens podem engrescar, però cal tocar de peus a terra. Si em doneu a triar, amagaria la relliscada de diumenge i em quedaria amb el personatge d'avui, perquè en el seu discurs hi ha elements que es poden aprofitar, perquè hi ha intel·ligència, i perquè el fanatisme i l'obsessió no porten enlloc; perquè en la simplicitat o immaduresa no hi ha mala fe, cosa que en el fanatisme fàcilment hi pots trobar odi.