diumenge, 2 d’agost del 2009

Érem pocs

Hem travessat Barcelona i feia temps que no ho havia fet amb tanta facilitat. Suposo que en ser un diumenge d'agost, els que han començat vacances ja són fora i els que havien sortit a passar el dia encara no haurien tornat.
No m'agradaria viure-hi, però s'ha de reconèixer que la ciutat té els seus encants, i els té en els petits detalls, en aquelles coses que a vegades no t'hi fixes. Baixar tot el carrer Balmes sense gaire trànsit et permet veure edificis interessants, balconades amb forjat.
Pau Claris era desert i la plaça de la catedral, on hem fet una aturada, com si fóssim en un poble ben decantat: no fèiem nosa.
Hem vist la ciutat des del Tibidabo i m'ha sorprès destacar pocs edificis alts. Potser si ho compares amb altres ciutats europees, Londres, per posar un exemple, Barcelona és un conglomerat de petits edificis, ben alineats i només detectes les torres construïdes darrerament, a la part baixa de la ciutat, ben a prop del mar.
I al Tibidabo, també poca gent. Hem deduït que tots eren a la platja. Això és el que toca. Anar contra corrent té aquests avantatges, i és que les aglomeracions les evito sempre que puc.