Sempre recordarem Calvo Sotelo lligat amb el 23 F i el senyor Tejero. Tot i que el vàrem tenir de ministre amb el president franquista Àrias, el seu nom i la seva figura va sonar quan es va fer amb la presidència del govern, després de la dimissió de Suárez.
A diferència de personatges com el senyor Fraga, Calvo Sotelo va desaparèixer de les pàgines dels diaris, amb la victòria electoral de Felipe González. No tinc prou arguments per definir-lo, però el tinc per una persona de dretes, coherent, i que va jugar un paper que molts no haurien volgut, per la repercussió política que podia tenir. Persones com Fraga, i no és l'únic, s'han anat posicionant sobre segur, evitant decisions compromeses, per tal de mantenir-se al capdavant de la política del país.
També recordo d'aquesta època les intervencions al Congrés de Diputats, i digueu-me nostàlgic, però el to i el nivell intel·lectual no és el mateix d'ara. La pràctica actual deixa molt que desitjar i provoca, en certa manera, que la visió que es tingui dels polítics no sigui la més idònia per confiar-hi. No són només els insults i desconsideracions, sinó que també cal afegir-hi una dialèctica molt pobre i uns discursos poc rigorosos.
Hem guanyat en democràcia i això és bo, però el preu que estem pagant és massa alt. Tan de bo tots plegats féssim l'esforç de millorar el nivell, i els polítics que són en el punt de mira de bona part de la societat, en fossin conscients i sabessin donar un bon exemple.
A diferència de personatges com el senyor Fraga, Calvo Sotelo va desaparèixer de les pàgines dels diaris, amb la victòria electoral de Felipe González. No tinc prou arguments per definir-lo, però el tinc per una persona de dretes, coherent, i que va jugar un paper que molts no haurien volgut, per la repercussió política que podia tenir. Persones com Fraga, i no és l'únic, s'han anat posicionant sobre segur, evitant decisions compromeses, per tal de mantenir-se al capdavant de la política del país.
També recordo d'aquesta època les intervencions al Congrés de Diputats, i digueu-me nostàlgic, però el to i el nivell intel·lectual no és el mateix d'ara. La pràctica actual deixa molt que desitjar i provoca, en certa manera, que la visió que es tingui dels polítics no sigui la més idònia per confiar-hi. No són només els insults i desconsideracions, sinó que també cal afegir-hi una dialèctica molt pobre i uns discursos poc rigorosos.
Hem guanyat en democràcia i això és bo, però el preu que estem pagant és massa alt. Tan de bo tots plegats féssim l'esforç de millorar el nivell, i els polítics que són en el punt de mira de bona part de la societat, en fossin conscients i sabessin donar un bon exemple.
1 comentari:
Xavier, el que comentes em sembla cert. Es tracta de gent que assumí un compromís en un moment crucial. No obstant, potser perquè no ho vaig viure (encara em quedaven uns sis anys per néixer), la trobo també una època un pèl fosca i plena d'interrogants. Quines obligacions hagueren d'acatar els governs espanyols després del 23-f? Què va passar realment entre vestidors? El sistema és hereu d'aquests anys, pel bo i pel dolent, i em sembla a mi que algun dia s'hauria d'explicar millor...
Toni Rodon
Publica un comentari a l'entrada