dijous, 1 de maig del 2008

L'u de maig, festa del treball

L'1 de maig ha passat de ser una festa intervinguda a un dia de festa. Les persones de la meva generació vàrem viure els primers de maig franquistes, en què les reivindicacions sindicals i obreres eren substituïdes per solemnes demostracions de gimnàstica, amb uns discursos prostituïts. Ara les aglomeracions es troben a les carreteres, sobretot els anys que s'agrupen dies de festa.
S'ha preguntat a la gent què els representa la festa de l'u de maig? A Arenys és la diada dels arrossos, i m'imagino que hi haurà altres pobles que hauran trobat altres excuses per celebrar el dia de festa. Una mica el que passa amb l'onze de setembre, encara que en aquest cas hauran de passar uns quants anys perquè quedi més aigualida. Potser per tot això que els passa a aquestes dates, a les que hi podríem afegir el 12 d'octubre, fa que no es vulgui que el 23 d'abril sigui festiu, i d'aquesta manera respectar-li el significat.
Les manifestacions sindicals, en un país amb un nivell molt baix d'afiliació i uns sindicats força desacreditats, cada vegada són més residuals i es concentren a les grans ciutats, i als seus líders els cal lluitar contra la tendència d'avui dia a l'individualisme, i també a la passivitat i confort. Tots aquests trets són contraris a la lluita sindical que necessita voluntat de servei i convicció.
No sé si algú està pensant en donar-hi la volta i trobar algun motiu per continuar considerant l'u de maig com la festa del treball, o bé si ja està bé que sigui una de les 12 festes que l'estat espanyol té reservades; ah, i si es pot fer pont, com enguany, la gent contenta i a fer cua a la carretera.