dimarts, 20 de maig del 2008

Siguem curosos en les argumentacions

Un exemple que cal tenir sempre molt clar a l'hora d'opinar i dictar teories, podrien ser les declaracions de José Manuel Fernandes, director del diari Público, de Portugal: "El ejemplo que Portugal no debe seguir es el de líderes nacionalistas como Carod-Rovira, provincianos que sobreviven luchando contra imaginarios molinos de viento. Portugal no ha de querer ser pequeño como algunos quieren que sea Cataluña; al contrario, necesita más espacio y ello significa menos fronteras, más integración y más intercambios con toda Iberia, comenzando por Madrid".
Diríem que les declaracions de Carod-Rovira de que demanaria ajuda a Portugal per a independitzar-se d'Espanya, no sembla que hagin tingut massa sort. Ja sé que és difícil defensar una línia independentista des del govern, però no és impossible, sempre i quan es sigui conscient que s'està governant.
També Saramago ha discrepat de Carod-Rovira i l'acusa d'utilitzar Portugal per al seu propi benefici. Es tracta d'una nova ficada de peus de Carod-Rovira? És fruit dels nervis o la pressió que estan vivint els dirigents d'ERC que lluiten per mantenir-se al capdavant?
La notícia i els comentaris han aparegut simultàniament a l'estudi de la Universitat Oberta de Catalunya, segons el qual el nostre país aprovaria la independència, en referèndum. Realment els resultats de l'estudi donen ales a qualsevol que defensi el dret d'independitzar-nos, amb un to optimista i totalment favorable. Segons indiquen hi ha un marge d'error del 3%, però s'estima que la independència seria l'opció d'entre el 52 al 62% dels votants. Hi ha un detall que no ens ha de passar desapercebut i és que la mostra és de 1.108 catalans més grans de 15 anys, quan fins ara el dret a vot és a partir dels 18 anys. D'aquesta dada se'n poden treure conclusions que podrien posar en dubte els resultats que presenta l'estudi.
Sigui el que sigui, però, sempre defensaré el dret a l'autodeterminació, i no entendré mai a ningú que no ho defensi, encara que acceptés un model federal com a solució, no seria motiu per no defensar l'ús d'exercir un dret. L'altra cosa és si parlant i defensant aquest nostre dret, no estem descuidant tota una sèrie d'oportunitats que ens impedeixen avançar, com a país i com a societat. Defensem el que defensem, hem de procurar ser transparents i jugar net, ensenyant les cartes i ser seriosos, i en això ja fa massa vegades que fallem.