Aquests dies de campanya tots fem l’exercici de conversar amb els veïns. Una pràctica electoral que em fa reflexionar seriosament. M’imagino que tots pensem que això no només ho hem de fer cada quatre anys, però que al final passa succeint. És per això que quan he anat al Pla dels frares o bé a Sant Elm, tenia molt present que a mi no em passaria, i que si queia en el mateix error, no tindria justificació.
Parlar amb els veïns és necessari si creiem en una veritable democràcia, on els elegits es converteixen en els representants de tots els electors, els hagin votat o no. No podem fer demagògia i s’ha de ser responsable. Si pretenem no defraudar la gent, si volem que la classe política no estigui tan desprestigiada, hem d’actuar responsablement, i hem de dialogar sempre i sovint amb tothom.
No podem pretendre realitzar cap pràctica participativa si no som capaços d’acostar-nos a la gent per conèixer els seus problemes col·lectius. Ja podem anar demanant que vinguin a participar, si no som capaços d’escoltar-los i saber què cal solucionar i millorar. Des del despatx de l’alcaldia no es soluciona res, si abans no s’ha trepitjat el terreny i s’ha dialogat amb els veïns.
En dos dies he conegut veïns preocupats per la neteja, el civisme, l’estat dels seus immobles, del seu entorn, de les mancances de serveis, dels problemes de mobilitat de la gent gran... De totes les converses n’he après, i això no es paga amb diners. Aquest aprenentatge és el que fa fortes les persones que pretenen governar un poble, i els encara a afrontar els veritables reptes del govern.
No vull que mai ningú em pugui dir que només hi he anat per demanar el vot. Seria la prova definitiva que no sóc capaç de posar en pràctica l’altra manera de fer política, seria el motiu per abandonar i reconèixer el fracàs. Molts han passat per aquesta etapa i continuen fent el mateix. A mi que mai ningú em pugui retreure un joc electoralista en la meva manera de pensar i obrar políticament. M’hi comprometo públicament.
Parlar amb els veïns és necessari si creiem en una veritable democràcia, on els elegits es converteixen en els representants de tots els electors, els hagin votat o no. No podem fer demagògia i s’ha de ser responsable. Si pretenem no defraudar la gent, si volem que la classe política no estigui tan desprestigiada, hem d’actuar responsablement, i hem de dialogar sempre i sovint amb tothom.
No podem pretendre realitzar cap pràctica participativa si no som capaços d’acostar-nos a la gent per conèixer els seus problemes col·lectius. Ja podem anar demanant que vinguin a participar, si no som capaços d’escoltar-los i saber què cal solucionar i millorar. Des del despatx de l’alcaldia no es soluciona res, si abans no s’ha trepitjat el terreny i s’ha dialogat amb els veïns.
En dos dies he conegut veïns preocupats per la neteja, el civisme, l’estat dels seus immobles, del seu entorn, de les mancances de serveis, dels problemes de mobilitat de la gent gran... De totes les converses n’he après, i això no es paga amb diners. Aquest aprenentatge és el que fa fortes les persones que pretenen governar un poble, i els encara a afrontar els veritables reptes del govern.
No vull que mai ningú em pugui dir que només hi he anat per demanar el vot. Seria la prova definitiva que no sóc capaç de posar en pràctica l’altra manera de fer política, seria el motiu per abandonar i reconèixer el fracàs. Molts han passat per aquesta etapa i continuen fent el mateix. A mi que mai ningú em pugui retreure un joc electoralista en la meva manera de pensar i obrar políticament. M’hi comprometo públicament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada