dimarts, 29 de maig del 2007

Pacte, per què i en virtut de què

Tothom parla de pactes i per tant no seré gens original. Ja ho comentava ahir en aquest mateix blog, però avui voldria insistir en el significat del pacte, en la voluntat de pactar, i en el compromís que genera el pacte. No us diré res de nou, però a vegades convé donar-hi voltes, perquè acabes descobrint evidències que sovint se t’escapen.
Tots acceptem la necessitat d’un pacte quan no hi ha cap força que assoleix la majoria absoluta. No ho veiem tant clar quan existeix aquesta majoria absoluta. Per què en un cas trobem natural el pacte i no tant en el segon cas? En què consisteix el pacte? En un estira i arronsa? En un jo et donaré això a canvi d’allò?
Pressuposem que totes les candidatures porten sota el braç un programa, amb uns objectius a assolir, i una línia a seguir. (Hi ha opcions que no ho tenen, i després no surten, o bé d’altres que el seu programa és anar a remolc del germà gran). El pacte entre dues o més forces polítiques passa per convergir tant com es pugui, perquè ningú hagi de fer grans renúncies. Les entén aquestes renúncies el votant? No sempre. Fins on s’ha de renunciar per continuar fidel als votants? Què és més important pe a la vila, mantenir les promeses, o adaptar-les al pacte?
Hi ha un altre fil de discussió que ens porta a valorar la validesa o no dels pactes contra la força més votada, però jo, almenys avui, no hi vull entrar. El pacte en sí, o l’acció de pactar és prou compromesa com per analitzar-la a fons. És un pacte entre partits o entre persones de partits? Es pacten ideologies, sistemes de treball, objectius... o què es pacta? Potser un simple repartiment de carteres?
Ahir deia que a Arenys calia un pacte, ja que cap força política havia assolit la majoria de 9 regidors. Ni el CIUPPC, que ja és tradicional, i que l’havia obtingut en aquest mandat. Si mirem les diferents possibilitats de pacte, què analitzarem? Els programes electorals? L’aritmètica? Les persones amb qui pactar? Quan haurem pactat, tindrem clar que el programa a desenvolupar no serà el del propi partit sinó el del pacte? Ho tindrem clar fins als darrers dies del mandat, a les vigílies de les següents eleccions?
A l’Arenys dels darrers 12 anys només hi ha hagut un pacte: el del tripartit. Els altres dos mandats el que hi ha hagut ha estat una figura matemàtica: la suma. Aquesta suma ara no dóna, i per això cal el pacte del qual parlava ahir. Serà un pacte a 9? a 10? a 13? a 14? a 15? a 17? Si el pacte és un compromís, i els partits s’han compromès amb els seus votants, és tot plegat compatible? Hi haurà pactes més respectuosos amb el compromís electoral dels partits?
L’experiència dels anys 1999-2003 hauria de servir per valorar la conveniència o no de materialitzar el mateix pacte, i si s’és favorable, analitzar el perquè no va acabar de funcionar. Pesava massa el partit? Si us heu fixat, quan s’acosten les eleccions els components del pacte acostumen a distanciar-se, per poder captar els propis electors, evidenciar diferències que s’han hagut de dissimular durant quatre anys. Però és que tots som iguals? Tots els components d’una mateixa llista són iguals? No és cert que el pacte comença dins el propi partit? Si és així, familiaritzem-nos amb el pacte, i posem per sobre de tot, l’interès dels vilatans.