No és la primera vegada que parlo d’aquest senyor en el meu blog, i té una fàcil explicació. Carretero des que va ser conegut fora de Puigcerdà, no ha parat fins poder ser notícia i acaparar el protagonisme. Carretero és d’aquelles persones que no pot fer la feina callat, sinó que necessita pregonar-ho als quatre vents, i si pot desplaçar els altres, de la primera pàgina dels diaris, no s’ho pensa dues vegades.
ERC és un partit que em mereix molt respecte, perquè la seva trajectòria està plena de dificultats, i la gent que en forma part, no ho té gens fàcil. ERC ha aconseguit reunir, des de sempre, les persones que creien en la independència, i a més volien treballar a fons per aconseguir-la. Els problemes apareixen quan s’aconsegueixen graus de responsabilitat en el govern. Fixeu-vos com canvien els missatges mentre s’està a l’oposició, sense responsabilitat política, de quan s’entra a governar, ja sigui en un municipi o en el govern de la nació catalana.
El canvi de papers no és necessàriament una renúncia als principis bàsiques d’un partit ni l’engany als seus militants. Els canvis de papers, mantenint els mateixos anhels, són producte del guió. Si es vol actuar des de dintre, s’han d’acatar una sèrie de regles, i en tot cas procurar canviar-les amb el màxim consens, o amb la màxima dedicació.
El senyor Carretero, a qui em consta se’l considerava molt bé com alcalde de Puigcerdà, quan va assumir la conselleria de Governació, va intentar jugar el mateix paper des de dins com des de fora, i va fracassar. Ara culpa els dirigents del seu partit perquè els troba tous i que se separen dels principis d’ERC. No hi estic d’acord. Crec que Carod-Rovira i Puigcercós, es troben a dins per aconseguir canviar allò que creuen necessari que s’ha de canviar, i és ben legítim i intel·ligent. La tasca és lenta i no vol presses ni estridències, com les que predica el senyor Carretero.
Des de fora les coses es veuen d’una manera, però des de dins s’ha d’actuar en prudència, sense renunciar als objectius a assolir, però sense exabruptes ni postures radicals que no porten enlloc. Seria bo doncs, que els molts seguidors que ERC té, entenguin la posició dels seus líders en el govern, i no es deixin influir per dolces proclames ni paradisos inexistents. Som el que som, i entre tots ho poden canviar, però de manera intel·ligent i, sobretot, implicant-hi la major part de catalans possible.
ERC és un partit que em mereix molt respecte, perquè la seva trajectòria està plena de dificultats, i la gent que en forma part, no ho té gens fàcil. ERC ha aconseguit reunir, des de sempre, les persones que creien en la independència, i a més volien treballar a fons per aconseguir-la. Els problemes apareixen quan s’aconsegueixen graus de responsabilitat en el govern. Fixeu-vos com canvien els missatges mentre s’està a l’oposició, sense responsabilitat política, de quan s’entra a governar, ja sigui en un municipi o en el govern de la nació catalana.
El canvi de papers no és necessàriament una renúncia als principis bàsiques d’un partit ni l’engany als seus militants. Els canvis de papers, mantenint els mateixos anhels, són producte del guió. Si es vol actuar des de dintre, s’han d’acatar una sèrie de regles, i en tot cas procurar canviar-les amb el màxim consens, o amb la màxima dedicació.
El senyor Carretero, a qui em consta se’l considerava molt bé com alcalde de Puigcerdà, quan va assumir la conselleria de Governació, va intentar jugar el mateix paper des de dins com des de fora, i va fracassar. Ara culpa els dirigents del seu partit perquè els troba tous i que se separen dels principis d’ERC. No hi estic d’acord. Crec que Carod-Rovira i Puigcercós, es troben a dins per aconseguir canviar allò que creuen necessari que s’ha de canviar, i és ben legítim i intel·ligent. La tasca és lenta i no vol presses ni estridències, com les que predica el senyor Carretero.
Des de fora les coses es veuen d’una manera, però des de dins s’ha d’actuar en prudència, sense renunciar als objectius a assolir, però sense exabruptes ni postures radicals que no porten enlloc. Seria bo doncs, que els molts seguidors que ERC té, entenguin la posició dels seus líders en el govern, i no es deixin influir per dolces proclames ni paradisos inexistents. Som el que som, i entre tots ho poden canviar, però de manera intel·ligent i, sobretot, implicant-hi la major part de catalans possible.
2 comentaris:
A tots els col·lectius hi ha individus que fan més soroll que altres. Tampoc el veig un fet tan noticiable, i entenc el tractament dels mitjans de l' "afer Carretero" en clau de "negoci", perquè té el seu ganxo (morbo).
Espero però amb candeletes, Xavier, una anàlisi de les sortides de to de l' Iceta "Collonades" o d'en Zaragoza "capital de Nicaragua".
Entendré però, que la teva actual dosi d'independència, no et permeti satisfer els meus desitjos.
Ei, de molt bon rotllo.
Amic Marc,
Estic d'acord amb tu en què a tots els col.lectius hi ha gent estrident. Evidenment que al PSC-PSOE hi ha sortides de to molt sovint.
El meu post volia deixar testimoni de la meva preocupació per les conseqüències que podrien derivar-se d'una actitud poc reflexiva del senyor Carretero, i suposo que una colla de seguidors seus. En cap cas situava ERC com a única formació amb problemes.
Des de la meva independència partidista, que no ha variat gens ni mica, m'adono sovint que la gent de partits polítics són molt sensibles, fins i tot quan valoro positivament la seva feina, com era el cas que tractem.
Dir-te, per acabar, que el meu compromís polític és en aquests moments amb la candidatura del PSC, des de la independència, per treballar junts per la governalitat de la vila d'Arenys, amb la màxima concurrència possible.
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada