dissabte, 3 de febrer del 2007

Espectadors o protagonistes?

Aquesta és la pregunta que ens fèiem ahir la nit, la gent del Grup de Debat i Tertúlia d’Arenys de Mar. Volíem aprofundir en quin havia de ser el nostre paper davant els grans esdeveniments, els canvis, i també en el dia a dia. Érem un bon grupet, amb moltes ganes de fer-la petar. La Dolors ens havia presentat el guió, i ens donava dues pistes: Com obtenir la informació? On volem anar?

Varen sortir moltes idees i resultava una mica difícil de plasmar-les en un simple escrit. Coincidíem en pensar que calia ser protagonista i no un simple espectador. La Montse ho matisava i en lloc de protagonista hi col·locava participant. També vèiem molt clar que la por i la comoditat eren dos obstacles a l’hora d’actuar.
Vàrem parlar de sistemes de comunicació; dels canvis provocats per les TIC; la manera de passar informació SMS; l’accés a Internet (en aquest cas es va voler posar èmfasi en l’error que a vegades es comet, quan es justifica un fet, només perquè es troba a Internet, com si tot el que hi ha, sigui cert).
Parlàvem de les multinacionals, i de la manera que tenen de bloquejar-se i fer difícil l’accessibilitat, provocant una indefensió del ciutadà. L’Antoni va fer una intervenció molt interessant, i ens explicava, des de la formació, com podia fer obrir els ulls als seus deixebles, i la necessitat de realitzar una crítica constructiva. Ens comentava la importància d’assistir a conferències de professionals, que et transmetien la informació, d’una manera qualificada. Per cert, ens va proposar que anéssim al CaixaForum, on té lloc un cicle de conferències molt interessant.
Vàrem parlar de la globalització, però també vam baixar al detall, al nostre petit entorn, i comentàrem quin havia de ser el nostre paper en les eleccions municipals. Teníem molt clar que hi havíem de participar, votar i crear opinió.
Haig de dir que la majoria dels que érem a casa, per no dir tothom, en un moment o altre de la nostra vida hem sigut participatius i referents per altra gent. No és estranya aquesta afinitat, perquè justifica, per ella mateixa, les ganes que tenim tots per continuar les nostres trobades.