dimecres, 7 de febrer del 2007

Carod, president en funcions, i els jutges...

Desconec si hi ha hagut guàrdia a la frontera, per assegurar-se que el nostre president en funcions no la travessava per anar a alguna reunió. Sembla que en aquesta legislatura s’agafen la vida més seriosament, i que les relliscades del Tripartit han servit d’experiència per no repetir-les.

Avui, però, llegies al diari les declaracions del mateix president Montilla, sobre la recusació del jutge Pérez Tremps, qüestionant la independència dels jutges del Constitucional. Recordo que és un tema sobre el qual he escrit força vegades, i n’he parlat en tertúlies, amb el mateix jutge Doñate. M’imagino que, per un jutge, haver de reconèixer que el Poder Judicial no actua amb independència dels altres dos poders: legislatiu i executiu, ha de ser molt difícil i frustrant al mateix temps. La veritat és que cada vegada hi ha més elements que ho posen en dubte, i la ciutadania comença a estar preocupada.
Perquè ara els polítics demanen que el jutge recusat dimiteixi i que el govern en pugui nomenar un altre que sigui de perfil afí. Això és embolicar encara més la troca! És donar per suposat que els jutges segueixen els mateixos camins que els partits polítics que els designen. No anem bé!
També és cert que, si el PP ha lluitat per deixar el Constitucional del seu color, seria de ximple no fer la jugada a la inversa. D’aquesta manera ens trobem en el conte de mai acabar. És això el que volem?
Demanem el dret d’autodeterminació, i no ens el donen, però... de què en trauríem de votar favorablement l’autodeterminació, si després el Constitucional ens ho vetés? Perquè nosaltres – més o menys gent – vàrem votar a favor de l’Estatut, i ara se’n pot anar en orris, perquè els jutges d’afinitat PP són majoria. D’un cop es passen pel folro el poble català, el Parlament de Catalunya i el Congrés de Diputats de Madrid. Tanta feina per res!
Serà que el PP vol la independència de Catalunya, i fa tot el possible perquè la demanem tots, fins i tot la gent de Ciudadanos (Cs’)? No ens equivoquem amics, Espanya no ens entén, però encara hi ha diferències, i si no les sabem veure, potser ho haurem de lamentar per sempre. Jo confio en la manera de fer de Zapatero, enfront uns Rajoy, Zaplana i Aceves. (això sí: mai amb majoria absoluta).

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs jo, en Zapatero, fa temps que ja no hi confio. No n'espero res.

Maiol Sanaüja i Soler-Rossell ha dit...

Possiblement, l'Entesa dóna la imatge de govern estable i metòdic; però, de tu a tu, les pistoles hi són, no obstant, ara van amb el silenciador posat a tort i a dret ;)!

Referint-me al Tribunal Constitucional som molts els "juristes novells" que veiem que la gàbia judicial resta condicionada per les oligarquies caciquistes del PP. Era d'esperar que el TC veteria d'alguna menera o altra la vigència de l'Estafatut refrendat pel poble català...

Ara entendràs per què calia votar-hi NO quan ja era un fèretre sortint del Pacte Mas-ZP i que el mateix Congrés, previsiblement, el descuarteritzaria dia rere dia i, a posteriori, li tocaria el torn del TC?

Paraules anestesiades, compromisos oblidats i més peix al cove!

CiU reclamarà unitat ara? Mera hipocresia de pamflet decoratiu i acte de traïdoria!

Si Espanya no ens vol, que ho digui solemnement; els convido que ens expulsin del seu Regne opressor!

Salut!