Per què fa por l’autodeterminació? Per què no es regula aquest dret? Què s’amaga al darrera?... preguntes com aquestes en trobaríem unes quantes, i també moltes respostes, encara que no serien coincidents.
Aquests dies a la xarxa d’internautes i concretament al món dels weblogs es dediquen moltes ratlles per parlar d’independència i sobiranisme. També es fa referència al dret a l’autodeterminació, que no està reconegut a l’estat espanyol, i a molts altres estats del món. Curiosament però, aquests mateixos estats que no el reconeixen, el reclamen per a països distants.
Avui, al país basc, milers ciutadans s’han manifestat per reclamar aquest dret. A Catalunya ens costa una mica més i acostumem a fer-ho des de casa asseguts davant l’ordinador.
Què vol dir autodeterminació? “acció de decidir-se per si mateix”, però també “acció d’una col·lectivitat humana, dins un marc territorial, de decidir lliurement el seu destí polític, especialment de constituir-se en entitat estatal autònoma o independent”. De totes maneres, tot i que l’ONU va establir l’autodeterminació com un dret de tots els pobles, la interpretació que es fa només incideix en els països que han estat colònies d’altres estats, i no es considera quan es tracta de sentiments nacionalistes dins d’un estat. Entenc que, segons aquesta interpretació, Catalunya o el País Basc només hi tindrien dret si es considerés que es tracta de dos estats ocupats i colonitzats per Espanya.
Molt hauria de canviar el món perquè Catalunya es constituís com a país independent, a no ser que fos Espanya qui donés suport a la idea, cosa molt improbable. Però això no treu que hi hagi gent que continuïn reivindicant la independència, i una cosa encara més important, que no puguem assolir un grau més elevat d’autonomia, sense enganys i sense deixar de ser solidaris amb els nostres veïns, com també amb els de més lluny.
Però, tornant a les preguntes inicials, creieu que si ens deixessin autodeterminar, el resultat seria favorable? De fet, si Espanya permetés el referèndum, voldria dir que ens deixa escollir i que acceptaria el resultat. Llavors si no ens ho permeten, és perquè no tenen clar que sortís NO, o bé perquè respecten la interpretació de l’ONU sobre a quin col·lectiu li és aplicable el dret d’autodeterminació?
Aquests dies a la xarxa d’internautes i concretament al món dels weblogs es dediquen moltes ratlles per parlar d’independència i sobiranisme. També es fa referència al dret a l’autodeterminació, que no està reconegut a l’estat espanyol, i a molts altres estats del món. Curiosament però, aquests mateixos estats que no el reconeixen, el reclamen per a països distants.
Avui, al país basc, milers ciutadans s’han manifestat per reclamar aquest dret. A Catalunya ens costa una mica més i acostumem a fer-ho des de casa asseguts davant l’ordinador.
Què vol dir autodeterminació? “acció de decidir-se per si mateix”, però també “acció d’una col·lectivitat humana, dins un marc territorial, de decidir lliurement el seu destí polític, especialment de constituir-se en entitat estatal autònoma o independent”. De totes maneres, tot i que l’ONU va establir l’autodeterminació com un dret de tots els pobles, la interpretació que es fa només incideix en els països que han estat colònies d’altres estats, i no es considera quan es tracta de sentiments nacionalistes dins d’un estat. Entenc que, segons aquesta interpretació, Catalunya o el País Basc només hi tindrien dret si es considerés que es tracta de dos estats ocupats i colonitzats per Espanya.
Molt hauria de canviar el món perquè Catalunya es constituís com a país independent, a no ser que fos Espanya qui donés suport a la idea, cosa molt improbable. Però això no treu que hi hagi gent que continuïn reivindicant la independència, i una cosa encara més important, que no puguem assolir un grau més elevat d’autonomia, sense enganys i sense deixar de ser solidaris amb els nostres veïns, com també amb els de més lluny.
Però, tornant a les preguntes inicials, creieu que si ens deixessin autodeterminar, el resultat seria favorable? De fet, si Espanya permetés el referèndum, voldria dir que ens deixa escollir i que acceptaria el resultat. Llavors si no ens ho permeten, és perquè no tenen clar que sortís NO, o bé perquè respecten la interpretació de l’ONU sobre a quin col·lectiu li és aplicable el dret d’autodeterminació?
2 comentaris:
Xavier, ignoro per quin motiu dels dos que apuntes no ens permeten el referèndum, però en la mesura que ens el neguen ens carreguem de raó. No és democràtic negar aquest dret.
I d'altra banda, la possibilitat no és tan remota. La gran majoria de persones d'aquest país ni tan sols s'han plantejat encara seriosament quin seria el seu vot en el referèndum. Quan es parla de tenir un estat propi, la majoria diu el mateix que tu: que costarà molt, que ells no ho veuran. Però quants catalans tenen decidit i ben decidit que volen continuar dins l'estat espanyol? Quanta gent votaria tranquil·lament contra la independència de Catalunya? Quanta gent creu que l'estat espanyol és una garantia de més qualitat de vida? Ens hi posem?
Hola company et convido a llegir l'última argumentació en el debat amb el Xavier Mir on faig referència al dret d'autodeterminació.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada