dissabte, 2 de setembre del 2006

Adéu Martí

Aquesta tarda hem assistit al comiat d’en Martí Amagat com a rector de la parròquia de Santa Maria d’Arenys de Mar. Amb ell també hem acomiadat a en Pep, el vicari, a mossèn Jaume Fàbregas i el pare Nicolau. Dels quatre però, només en Martí se’n va d’Arenys.
En parlava en aquest mateix blog fa poques setmanes, reproduint l’article que vaig publicar a la revista l’Ametlla d’Arenys, del mes d’agost. En Martí i en Pepe, han exercit de rector i vicari d’Arenys, durant 32 anys, i avui han celebrat la missa de comiat de la comunitat parroquial, en companyia dels altres dos sacerdots que durant molts anys han treballat per Arenys, i una bona representació de la comunitat caputxina d’Arenys.
L’Església estava plena de gom a gom,
perquè no era només un comiat dels fidels catòlics, sinó també de tota la població d’Arenys, amb les autoritats municipals al capdavant, i es podia observar moltes cares d’emoció. En Martí estava emocionat i a mi m’han caigut les llàgrimes, sobretot quan he observat als meus fills, l’Ignasi i la Clara, a dalt del presbiteri.
Em sap greu que en Martí se’n vagi d’Arenys. Diuen que el bisbe l’ha obligat a marxar, però en Martí no ho ha dit mai. De tots era coneguda la poca sintonia entre en Martí i l’actual bisbe de Girona. Res a veure de quan a Girona hi havia el bisbe Camprodon. En parlava també en un altre escrit: els bisbes catalans actuals, no tenen res a veure amb els de la generació anterior. És una llàstima!
En Martí i en Pepe han liderat el Fòrum Joan Alsina, un moviment progressista dins l’actual jerarquia eclesiàstica. Un moviment més proper a la Teologia de l’Alliberament que no pas a l’Església Romana del segle XXI.
Se’n va un poeta, un intel·lectual progressista i un amic; un capellà que no va sortir-se’n quan hauria estat el més fàcil, i així ho varen fer una bona colla de la seva generació. Es va quedar, lluitant entre espasa i paret. Els joves capellans d’ara no ho poden entendre. Són d’una altra fusta, ni més bona ni més dolenta, sinó diferent.
Aquesta reflexió em delata que ja no sóc jove, que ja formo part del
col·lectiu de grans; que fins i tot els bloggers em tracten de vostè... però em sento prou fort com per continuar defensant els meus principis, els meus pensaments, la meva formació, i en qüestió religiosa, la lluita contra la fredor dels palaus episcopals; contra l’imperi dels dogmes, i a favor de les comunitats de base.
M’hauria agradat veure-hi l’alcalde, però és de vacances. Ha estat ben representat per la regidora d’Educació i Participació Ciutadana, però l’acte s’ho mereixia.
En Martí, se’n va a Banyoles, on el varen veure néixer ara fa setanta-cinc anys. Confio tenir notícies d’ell, i poder-lo anar a visitar algun dia. Li vull escriure, i així li he dit, i espero rebre els seus escrits tan interessants. La seva poesia ha estat present durant la celebració d’aquesta tarda; n’han recitat uns fragments els que d’ell han parlat. Voldria pensar que totes les paraules que he sentit, eren dites amb sinceritat i amb el cor.

(les fotografies són d'en Xavi Salbanyà)