Barcelona vol “netejar” les rambles i la gent parla de castings per a les figures humanes; de fer fora les parades d’animals... poca gent ha parlat de les botigues de souvenirs. Algú ho ha fet i crec que amb encert.
No es tracta de fer la punyeta als botiguers de les rambles ni de treure la feina de moltes persones que es dediquen a vendre souvenirs, però sí que valdria la pena fer-hi una ullada.
Desconec si qualsevol persona pot muntar un negoci de qualsevol producte a qualsevol lloc. M’imagino, però, que d’alguna manera s’ha de regular la qualitat dels productes que es venen i sobretot, en el cas que comento, analitzar si allò que es ven com a souvenir de Barcelona, Catalunya o Espanya, es correspon amb la realitat o es tracta d’entaforar-ho tot.
No us negaré que em sap greu veure exposats segons quins productes: toros, sevillanes, banderes... però haig d’acceptar la realitat constitucional. Hi ha però alguns productes que no s’aguanten per enlloc. Poso el cas dels barrets mexicans. Probablement no es pot evitar la venda de segons quins productes, però en tot cas valdria la pena potenciar-ne d’altres més nostrats, i prohibir l’engany quan aquest és evident.
Per cert, recordo una vegada, ara ja fa anys, que tot acompanyant un client pakistaní de l’empresa on jo treballava, va voler entrar en una d’aquestes botigues de souvenirs. Ens parlàvem en anglès i jo representava que li feia també de traductor. L’anècdota va ser que els dependents de la botiga no m’entenien en català, i es varen entendre en pakistaní. Jo, allà, hi sobrava. No hi he entrat mai més, però m’imagino que ara m’entendrien en català i fins i tot algú potser el parlaria.
No es tracta de fer la punyeta als botiguers de les rambles ni de treure la feina de moltes persones que es dediquen a vendre souvenirs, però sí que valdria la pena fer-hi una ullada.
Desconec si qualsevol persona pot muntar un negoci de qualsevol producte a qualsevol lloc. M’imagino, però, que d’alguna manera s’ha de regular la qualitat dels productes que es venen i sobretot, en el cas que comento, analitzar si allò que es ven com a souvenir de Barcelona, Catalunya o Espanya, es correspon amb la realitat o es tracta d’entaforar-ho tot.
No us negaré que em sap greu veure exposats segons quins productes: toros, sevillanes, banderes... però haig d’acceptar la realitat constitucional. Hi ha però alguns productes que no s’aguanten per enlloc. Poso el cas dels barrets mexicans. Probablement no es pot evitar la venda de segons quins productes, però en tot cas valdria la pena potenciar-ne d’altres més nostrats, i prohibir l’engany quan aquest és evident.
Per cert, recordo una vegada, ara ja fa anys, que tot acompanyant un client pakistaní de l’empresa on jo treballava, va voler entrar en una d’aquestes botigues de souvenirs. Ens parlàvem en anglès i jo representava que li feia també de traductor. L’anècdota va ser que els dependents de la botiga no m’entenien en català, i es varen entendre en pakistaní. Jo, allà, hi sobrava. No hi he entrat mai més, però m’imagino que ara m’entendrien en català i fins i tot algú potser el parlaria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada