dilluns, 18 de setembre del 2006

Les persones quan?

Tal com s’ha anat veient, correm el perill que la campanya electoral es basi, fonamentalment, en discussions sobre sobiranisme o federalisme, dependència espanyola o autonomia, amb referències sobre la catalanitat o no dels presidenciables i els seus partits. M’imagino que també es dirà alguna cosa sobre la gestió de govern del Tripartit i es compararà amb els 23 anys de govern nacionalista. Per altra banda, haurem de ser observadors del paper que jugarà ERC, clau del govern tripartit en la legislatura que s’ha acabat, i les picades d’ullet que puguin fer-se amb CIU.
M’agradaria, però, que no només parlessin dels electors sinó també de les persones. No només pensessin en aconseguir votants sinó també d’escoltar les seves necessitats, i conèixer la realitat on viuen, sobretot les persones menys afavorides. Seria tot un detall que prioritzessin el fet social a l’identitari, sense renunciar als nostres principis, als nostres drets.
Durant el govern del Tripartit han quedat moltes coses encallades o sense començar. Penso en la divisió territorial de Catalunya, o la nova Llei Electoral, dues apostes del president Maragall que han quedat en un calaix. Valdria la pena un compromís seriós d’afrontar-ho en aquesta propera legislatura, perquè si no endrecem el país, cada vegada es farà més difícil planificar el nostre futur. Però també s’han aprovat lleis i s’han pres decisions importants que no podem oblidar. Em ve a la memòria la llei de barris, que ha incidit en la millora de les zones més degradades de diferents poblacions catalanes. Es va aconseguir l’Acord del Pacte Nacional de l’Educació, i en sanitat també s’ha avançat, tot i que queda molt camí per recórrer. De coses se n’han fet i en tot cas caldria analitzar el grau d’eficiència, que massa sovint s’ignora, ara i abans.
Seria desitjable que l’objecte de la campanya electoral fos la persona, sigui jove o gran, sigui blanca de pell o morena, parli més bé el català o només l’entengui, estigui sana o bé depengui dels altres, tingui feina o es trobi a l’atur, s’impliqui en la vida associativa o visqui marginada... Només el treball i la lluita per a la persona dóna sentit al fet de presentar-se en unes eleccions. La manera d’enfocar-ho podrà ser diferent i d’aquí la diversitat d’opcions polítiques, però qui no tingui clar l’objectiu, farà un flac favor al país.