diumenge, 30 de juliol del 2006

Visita al Montseny i retorn a la injustícia


Avui ens hem passejat pel Montseny. Era el comiat de la temporada i ho hem aprofitat per allunyar-nos unes hores de la calor de la plana. El nostre guia incombustible, en Ramon Verdaguer, ho explica al seu bloc i també n’ensenya algunes fotografies, tal com ens té acostumats.
No ha estat una gran caminada, sinó més aviat una passejada per retrobar-nos amb l’abraçada (d’un faig i un avet), i observar la forca absorbida per l’arbre. (us ho il·lustro amb les dues fotografies). Desconeixia la història del campament militar prop de Santa Fe, i n’hem pogut veure algun detall (les bases de les tendes d’acampada).

Demà diada de Sant Ignasi, és el darrer dia de juliol, i també el darrer dia a la feina, abans de les vacances. Es tracta de deixar-ho tot llest per poder gaudir d’unes setmanes de canvi de ritme i activitat. L’anada al Montseny, després de massa temps sense acostar-nos-hi, m’haurà servit per posar una mica a to les meves cames i la capacitat respiratòria. Ara, amb les vacances, ens convindria no rovellar-nos més.
No he llegit la premsa ni escoltat cap emissora de ràdio fins ben tard, i això m’ha permès oblidar-me per unes hores del drama que s’està vivint al Líban. El contrast entra la bellesa de la natura on m’he bellugat aquest matí, amb la desesperació, ràbia i impotència de conèixer el que està succeint al pròxim orient, és brutal. Cada vegada és més clar que la raça humana té la direcció equivocada, i quanta més capacitat de dirigir el món es té, m
és desastres s’ocasionen, amb l’excusa de buscar la pau.
Potser m’he deixat alguna notícia i ara em perdo. L’ONU continua existint? Hi podem confiar cap més vegada? Les bombes d’Israel són les bombes democràtiques de què ens parlava el senyor Aznar? Ens calen més declaracions dels personatges del PP per adonar-nos que a Espanya no li cal cap partit d’extrema dreta?
Permeteu-me que retorni al Montseny, encara que sigui en el record, i trepitgi l’estora de fulles del faig ombrívol, i em sadolli de la font de la boixa.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Està molt bé fer un passeig pel bosc i treure les conclusions que vosté treu a partir de dos elements presents a la natura.
Per part meva (i crec que s'ajusta més a la realitat) els arbres que vosté diu que s'estan abraçant simplement han crescut massa junts i estan lluitant a vida o mort per quedar-se l'espai en exclusiva.
I la forca dins l'arbre, simplement és el resultat d'una nit de borratxera de qualsevol pagés de la zona.
Senyor Febrer deixis de misticismes i trepitji de peus a terra.