dijous, 20 de juliol del 2006

La credibilitat de molts polítics

No és un tema nou sinó més aviat recurrent. Si us hi fixeu no parlo “dels polítics” sinó “de molts polítics”, perquè ningú m’acusi de generalitzar. Desgraciadament però, la credibilitat d’un polític és inversament proporcional a la seva capacitat de poder i decisió.

Avui llegia unes declaracions del PP acusant el president del govern espanyol, de ser antisemític, i tot això per haver demanat a Israel que deixi de bombardejar?. Jo no entraré en el joc de bons i dolents, només em quedo en la crítica a la hipocresia que regne entre bona part de la classe política.
Probablement els nostres polítics són poc curosos en les formes (la corona d’espines de Carod-Rovira i Maragall; el mocador palestí de Zapatero). Però la crítica que l’adversari polític fa, no sempre vol entrar en el fons de la qüestió.
M’ho direu si vaig errat, però jo sempre he pensat que la dreta conservadora, la del capital, acostuma anar de bracet del guanyador. Per contra, els partits, governs o persones que demanen més justícia i pau, són les que van al costat del dèbil. I això no vol dir que es combregui al 100% amb la seva ideologia. Es tracta només de defensar el dret a la vida de qui està morint per culpa d’una guerra injusta.
L’altre dia ho escrivia, i ho continuo pensant, que les grans organitzacions occidentals, passen de puntetes davant els conflictes de l’altra part del món, amb declaracions més o menys descafeïnades, procurant no aixecar la llebre ni posar en perill la pròpia estabilitat. Això no és just, organitzacions com les Nacions Unides haurien de ser contundents a l’hora de recriminar els països que estan en guerra, i contundents en les mesures de pressió per fer aturar-la.
No sé si el mocador del president era oportú o no, però el que realment és d’obligat compliment, és la crítica i condemna ferma a la guerra i provocació dels governs, al marge de les simpaties, història i connotacions. Si només ens movem per “amiguismes”, no aconseguirem un món just, i les guerres s’alternaran de manera continuada sense fi.
Observo que el PP, una vegada més, utilitza qualsevol pretext, encara que sigui amb centenars de morts i destrucció, per desgastar el govern del PSOE. Això és el que fa poc creïble a uns polítics i, per extensió, a tota la classe política. O es canvia de tàctica o el futur del nostre país no és gens esperançador.