Què fem nosaltres pel català?

M'ha cridat l'atenció el titular de l'article de l'ARA sobre l'entrevista a Shakira en un programa de RTVE. He llegit l'article i no m'ha interessat gens. M'acostuma a passar. Trobo a faltar bon periodisme, amb bons articulistes i que el contingut s'esculli bé des de la direcció. No tot s'hi val. No tot és interessant. Al final, quan veus que no hi ha cap aportació lluïda, t'acostumes a limitar-te a llegir els titulars i no entrar a l'article.

Però el titular m'ha interessat, no pels motius que tenia l'artista d'afirmar que parlava més el català als EUA que no pas a Catalunya, sinó per tot allò que està passant amb la llengua i com, a vegades, ens entretenim en fets que no són prioritaris i, en canvi, oblidem actuacions i actituds que haurien de ser protegides i emprades pels que defensem la llengua.

No llevaré importància al fet que el català sigui llengua oficial a les institucions europees. Tampoc desmotivaré els ajuntaments que volen crear una regidoria del català. Tot compta i si es fa bé pot ajudar a mantenir la lluita per defensar la nostra llengua. Hi ha, però, coses més importants, al meu entendre, que tots hi tenim molt a dir. No canviar de llengua, per exemple, quan ens relacionem amb persones castellanoparlants. Si ens entenen, hem de continuar parlant en català. Per respecte i consideració, i per militància!

És curiós que estiguem esperant aconseguir que el català sigui llengua oficial a Brussel·les, i no ens preocupi seriosament que no sigui llengua oficial a Madrid. O que als jutjats l'ús del català sigui tan irrisori. Sí, se'n parla i hi ha notícies que se'n fan ressò, però què fan els nostres polítics per exigir l'ús extens del català a la Justícia?

Que la llengua catalana es mantingui en aquests mínims en som tots responsables. Que amb la victòria del PP i Vox el català encara estarà més qüestionat, és cert, però nosaltres l'hem d'utilitzar i defensar al nostre entorn. No podem fer quasi res perquè Brussel·les reconegui la nostra llengua, però sí que podem fer molt perquè en les nostres relacions sigui sistemàticament i permanentment la llengua emprada.