dimarts, 5 de març del 2013

El dia que Hugo Chávez va morir i el fiscal en cap dimití

La suma de catet al quadrat més catet al quadrat és igual a la hipotenusa al quadrat. L'àrea d'un cercle és Pi r2... Feia temps que no ho tractava. De fet vaig disfrutar molt amb les matemàtiques. Em sorprenia que hi hagués gent que les temés. A mi em preocupava més altres matèries. Ara, però, haig de reconèixer que se m'ha oblidat molt tot plegat.
M'agrada sentir ploure, sobretot quan estic a aixopluc, escrivint o llegint, reposant després d'un dia dur. Cada dia és complex perquè hi ha moltes coses a resoldre i molt pocs recursos per afrontar-ho. Estem aprenent a rendibilitzar els costos, a ser més eficients. L'Administració es va acostumar a malgastar recursos. No hi havia consciència del cost que representava el descontrol de la despesa. Ara, que no nedem en l'abundància i que ens hem d'espavilar amb quatre quartos, estem aprenent a estalviar i reduir la despesa innecessària
Avui, però passarà a la història per la mort del president veneçolà, Hugo Chávez. Avui el vicepresident ens ha dit que els EUA han matat el seu president, causant-li el càncer, com Israel va enverinar Arafat.
Els catalans oblidarem aviat que aquesta tarda el fiscal en cap de Catalunya ha presentat la renúncia al càrrec, abans que el seu superior el dimitís per haver expressat la seva opinió. Una opinió que no ha agradat al PP. Els generals encara poden opinar de política, sobretot si és favorable al govern de Madrid, però no ho poden fer els fiscals, encara menys si va contra el PP.
El nostre model democràtic té moltes mancances i no ha madurat a temps. Amb un govern tan conservador i prepotent, la democràcia real, no la formal, trigarà a arribar. Potser nosaltres ja haurem saltat del tren.