dilluns, 23 de febrer del 2015

Les compareixences dels Pujol i la premsa

Avui el que toca és parlar de l'interrogatori a la família Pujol al Parlament. No ho he seguit i només sé el que s'ha dit a les notícies de la televisió, però puc afirmar que tot plegat em fa pena. Desconec fins a quin punt són útils aquestes compareixences, que no critico, encara que sí que em resulten incòmodes i fins a cert punt patètiques. Algunes de les respostes o comentaris del matrimoni Pujol no han estat gaire oportuns.
No he entès mai per què les persones cridades a comparèixer al Parlament s'hi poden negar tranquil·lament, i per què n'hi ha d'altres que hi acudeixen, però es neguen a respondre als polítics electes. Si això és així, es pot comprendre que les compareixences siguin tan poc valorades, tot i el ressò de la premsa.
Parlant de la premsa, fa dies que em balla pel cap comentar el que m'està passant amb un dels diaris a què estic subscrit. Sempre he tingut molt present la línia periodística de cadascun dels diaris, i amb això mai podré dir que m'estiguin enganyant. És allò de no buscar-hi l'objectivitat, però sí la seriositat, l'honradesa i la coherència, que assimilo amb professionalitat.
A La Vanguardia he notat darrerament una pèrdua de la qualitat i professionalitat d'alguns dels seus periodistes i, per tant, dels responsables de filtrar les notícies que han d'aparèixer escrites. A tot això també he notat una radicalització d'alguns articulistes contraris al sobiranisme. Un fet totalment vàlid si la línia del diari va en aquesta direcció. En aquest cas seré jo que m'hauré de plantejar si puc continuar llegint el diari. És cert que a La Vanguardia hi continuen escrivint uns professionals que em plauen i fan de contrapès a la balança. 
Com que he coincidit amb un altre subscriptor, en aquest cas subscriptora, que pensa bastant el mateix, arribo a la conclusió que potser és cert que aquest diari ha canviat una mica el rumb, potser des del darrer canvi de director, o simplement perquè l'actualitat catalana va cap a una altra direcció. Tinc encara uns mesos per decidir-me, però caldrà anar-hi reflexionant.