dijous, 17 d’octubre del 2013

Amb amics com Duran, ja no calen enemics

A CDC i al President català, compartint federació amb Duran, ja no els calen enemics. Diu Duran que trencar CIU seria un error. Ho entenc. Jo també ho penso. Sobretot per a UDC. L'altre dia ja ens avançava Duran que si sortia de la política no podria viure amb el sou d'un pobre professor. I amb el salari mínim interprofessional?
A vegades imagino que es tracta d'una estratègia, però l'única estratègia de Duran és fer el joc, sense importar-li res més que la pròpia persona. Quan una persona culpa de tot als altres i és incapaç d'acceptar els propis errors, és una persona amb qui no pots confiar. M'agradaria que algú em fes memòria d'un moment de la història en què Duran hagi reconegut algun error, haver-se equivocat. Jo no ho recordo, i en canvi sempre l'he vist carregant les culpes als altres, i darrerament, de manera insistent, a CDC.
Tenir assegurat el 25% dins la federació li ha permès col·locar molts seguidors a bons llocs en el món de la política, però al mateix temps ha fet perdre prestigi a bons polítics seus. En aquests moments que cada moviment o cada declaració fa trontollar les bases i emplenar milers de pàgines dels diaris, el que convindria seria anar junts, i ser més lleial amb els companys de viatge, perquè si un s'ofega, s'ofeguen tots.