No sóc persona molt en sintonia amb les beatificacions, però sí que penso que tots plegats estem confonent els termes. Puc entendre els dubtes que puguin sorgir a l'hora de beatificar els religiosos morts en temps de la República, i discrepo dels que, des de dins de l'Església, entenen l'acte d'avui a Tarragona, com un reconeixement a les víctimes d'un sistema polític.
Si fóssim capaços de dissociar el règim polític dels fets succeïts amb aquestes 522 persones, mortes de manera violenta, podríem entendre el gest de l'Església i l'acte d'avui, i separar-ho del paper que l'Església institucional va realitzar en temps del dictador, i que de ben segur caldria fer una reflexió a fons i demanar perdó.
El problema no està tant en l'acte d'aquest diumenge a Tarragona, sinó en l'actitud de la Conferència Episcopal Espanyola davant la societat i el sistema laic en que es base la nostra democràcia. El problema és que la institució de l'Església al nostre país és molt conservadora i poc democràtica, que pren posició política, o el que encara és pitjor, pressiona el poder polític perquè actuï d'acord amb unes creences determinades, i al meu entendre molt en discordança amb la paraula de l'Evangeli.
És per tot això que entenc la presència del president de la Generalitat a l'acte d'avui, perquè no el veig de cap manera lligat amb el paper que en temps de la dictadura fa jugar l'Església, encara que n'hauríem de parlar molt i, en la meva experiència personal, podria donar molts exemples que no tots els seus membres varen actuar de la mateixa manera, si més no els darrers anys del franquisme, i a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada