dimarts, 29 de gener del 2013

Una democràcia en estat de letargia

Estic d'acord amb qui pensa que les llistes obertes no són solució de res si abans no solucionem els problemes que afecten el nostre model de democràcia. Si no aconseguim una gestió transparent, si no som capaços de legislar sobre el finançament dels partits polítics, difícilment evitarem la corrupció, els tractes de favor, ni recuperarem el prestigi i el respecte de la classe política.
Els partits polítics són, moltes vegades, els culpables que no es resolguin els temes pendents, encara que tots en vegin la necessitat. Tothom es lamenta de no disposar d'una llei electoral pròpia i després de més de 30 anys no han estat capaços d'aprovar. Tothom demana una llei de finançament dels partits polítics, i ningú és capaç d'iniciar els tràmits. A ningú li estranya la paraula transparència, i els partits polítics continuen sent opacs.
Tal com ha derivat el sistema democràtic de representació parlamentària a través dels partits polítics, es fa difícil una relació de proximitat entre l'elector i el representant elegit. Aquesta distància entre uns i altres fa que existeixin tants dubtes sobre l'honradesa dels polítics, la seva eficàcia i representativitat. Qui vota un partit polític, vota una llista formada per unes persones col·locades a dit, per una direcció del partit que no sempre està formada per les millors persones. Això no treu gens de legitimitat, però genera molts dubtes.
Aquest és el model que tenim i aquest és el que hem de millorar. Amb la participació de tots, i amb la  voluntat dels que puguin pensar que perdran quota de poder. Estem vivint uns moments de debilitat democràtica, no només per l'acumulació de presumptes corrupcions, sinó també per la manca d'una classe política de nivell, que es faci respectar, no pas pel poder que exerceixen, sinó per tenir les idees clares i capacitat de govern, i també perquè han passat trenta anys des que vàrem deixar enrere una dictadura eterna, però encara observem detalls amb un tuf sospitós que ens transporta a èpoques que crèiem superades.
La veritable democràcia viu en estat de letargia, esperant que una nova generació de polítics, amb uns plantejaments nous, gosin queixalar la poma màgica que ens pugui portar a una regeneració democràtica de la nostra societat.