dimecres, 16 de gener del 2013

El seny ve d'Europa i jo me'n vaig d'Espanya

De fet, si us haig de ser sincer, el títol de l'article s'hauria de matisar. L'obsessió europea per reduir el deute fins a l'extrem de provocar la recessió, no ens ha afavorit massa, i a més el govern espanyol se n'ha aprofitat. És cert que el deute s'havia de reduir, però el que no pots fer és deixar la població sencer diners. Si no es consumeix, la producció s'ha d'aturar i l'atur augmenta. No cal ser economista per entendre-ho.
Però avui el Parlament europeu ha demanat que els governs estatals no obliguin les altres administracions a retallar més del que ells retallen, i també ha dit que no mantinguin ministeris d'àmbits en què s'ha traspassat les competències a altres administracions. Qui sigui frare que prengui candela.
M'imagino que Espanya, el govern espanyol, farà l'orni i continuarà impedint que Catalunya pugui generar ingressos. Per al govern espanyol es tracta de fer-nos la vida impossible perquè ens rendim, però no s'adona que cada vegada aconsegueix que més persones desitgem marxar d'Espanya. Persones que hauríem defensat altres sistemes de relacionar-nos-hi, però no ens ho han permès.
Mireu si ratlla l'estupidesa, amb la senyora Llanos de Luna a primera línia, que avui he llegit que l'ajuntament de Corbera ha estat requerit a instàncies de la delegació del govern espanyol a Catalunya, a col·locar la bandera espanyola en tots els equipaments públics: pavellons esportius, piscines, biblioteques, escoles... Us imagineu el Calisay amb l'espanyola?
Què preten Espanya? Què vol el PP? A què aspira la delegada del govern? Se'm fa difícil entendre-ho tot plegat, i només m'ho explico pensant que es tracta d'una colla d'ineptes i prepotents, de qui no es pot esperar res de bo. Són les típiques persones que expliquen el per què de la situació degradada i inculta del país, que si estiguéssim al mig de l'Àfrica tindríem un règim dictatorial amb els militars al capdavant. Espanya és això i no hi podem fer res.
Què ve després? Que els catalans som una colla de passerells, incapaços d'unir-nos per afrontar els reptes que se'ns presenten, i que ens fem mal nosaltres mateixos. Sovint no cal tenir enemics, perquè nosaltres mateixos ens fem la guitza.