Una vegada més m'haig de mossegar la llengua. No és el primer cop ni serà l'últim. No puc dir allò que penso ni contradir afirmacions i posicions absurdes, de ments malaltisses que es valen del sistema i la competència per viure amb engany i a costa del servei públic. No ho puc dir, com si es tractés del secret de confessió. Una situació estranya i contradictòria, perquè dient-ho es podria resoldre aquesta absurditat en què estem vivint.
Moltes vegades em pregunto, per què gent ignorant, incompetent i gandula, poden arribar a condicionar la política dels partits? Per què gent voluntariosa, treballadora i eficient, s'ha de trobar amb aquests incompetents, creguts i impresentables, i haver de sentir-se insultats?
Per què no puc dir les coses pel seu nom? Us asseguro que vaig acumulant i arribarà un dia que sortirà tot. La llàstima és que el mal ja estarà fet, i les persones no aprenem de l'experiència, sinó que tornem a caure en la mateixa pedra.
Hi ha massa gent cansada de fer bona cara a estúpids, per educació i professionalitat, però potser seria hora d'ensenyar els draps bruts i que la societat s'adoni de quins personatges es belluguen, amb tota impunitat, que els hauria de caure la cara de vergonya.
Com sempre, intentarem refredar la cosa, entendre que la vida continua i que hem d'aprendre a conviure encara que sigui amb persones que ens avergonyeixen i ens fan venir ganes d'enviar-les a la m...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada