dilluns, 31 d’octubre del 2011

L’independentisme i el paper de la trista figura

És una llàstima la manca de serietat i rigor d'uns quants eixelebrats que es diuen independentistes i es presenten al Congrés i Senat de Madrid, com si es fotessin dels qui demanaran el seu vot. Estem perdent una quantitat de temps i energies que ens porten a perdre posició en el rànquing dels estats amb futur. Ens passem la vida queixant-nos i som incapaços de construir una alternativa seriosa i consensuada. Preferim alimentar el nostre ego personal, poder mirar els altres per sobre les espatlles, abans de caminar junts per afrontar les dificultats que ja hi ha qui se n'encarrega de posar-nos.
A les properes eleccions generals, ERC es presenta com l'única opció independentista. Ho fa amb l'aspiració de no perdre cap diputat dels que hi ha ara, i convençuts que al Senat no hi tenen entrada. Han escollit un independent per al Congrés, perquè a dins no hi havia ningú que els fes el pes. En Ridao no era prou independentista, però en canvi en Tardà sembla que el consideren un home important. Li perdonen la seva falta d'educació, que només sap riure de les seves pròpies misèries. 
I al Senat hi col·loquen a Moisès Broggi, i el seu fill surt a manifestar que li han parat una trampa. S'han aprofitat del carisma i reconeixement, a l'estil de capa de pintura per amagar la realitat del partit.
I amb això anem a defensar la independència de Catalunya. Sortosament no seran aquests els que ens hauran de dirigir el país quan haguem aconseguit la independència. Aquests polítics només serveixen per anar incordiant, sense aportar res en positiu. Seran uns polítics que ben aviat els rellevaran, com acostuma a fer ERC tot sovint. Quan no hi ha plantejaments seriosos, és impossible aconseguir res de profit. Tal dia farà un any.