dijous, 20 d’octubre del 2011

Gerard Quintana encaixa malament les crítiques

Si obrim les portes de casa i fem pública la nostra intimitat, no ens ha d'estranyar que es fiquin amb nosaltres. Si volem conservar els moments íntims, els personals o familiars, no els hem de fer públics, perquè llavors tothom té dret a opinar i criticar, si fa el cas.
Sembla que el senyor Gerard Quintana, no li ha agradat que la xarxa social s'omplís de crítiques sobre la llengua que es parla a casa seva, amb la seva parella i els seus fills. Fins ara, segur que molts no sabíem que la seva parella parlava el castellà, tot i ser barcelonina, i que els seus fills també. I ho hem sabut perquè en Gerard ha acceptat ser protagonista del programa de televisió El convidat.
Jo no vull entrar a parlar de si és coherent amb el que diu i defensa en públic, perquè d'això en tenim prou feina cadascú de nosaltres, però sí que demostra poca talla, el fet de molestar-se i defensar-se insultant els que el critiquen. Ha dit que no era cap talibà, i no volia imposar la llengua a la seva parella. 
El senyor Gerard Quintana ha volgut donar la imatge d'un intel·lectual que participa en tertúlies televisives i radiofòniques creant opinió. Ha estat un home públic, liderant un grup musical de gran ressò mediàtic i molta acceptació a casa nostra. L'experiència l'hauria d'haver curtit i estar a l'alçada davant de crítiques, potser massa simplistes, però motivades pel portes obertes de la seva intimitat familiar.
Reconec que mai ha estat sant de la meva devoció, encara que hi pugui haver cançons del seu grup que m'hagin agradat, però amb aquesta sortida d'estudi, m'ha ratificat el concepte que tenia d'ell, a qui desitjo que reconsideri les seves paraules i accepti la realitat tal com bé. La vida pública té això, i ho hem d'acceptar.

1 comentari:

Anònim ha dit...

A veure, en GQ, com la resta dels membres de Sopa, sempre ha estat defensor de la llengua i dels llenguatges i del rock sense fronteres (lingüísticament i parlant). Els que hem seguit la seva obra desde la seva primera maqueta ho sabem. La veritat és que no el trist és que la democratització de la comunicació hagi dut a gent com dur a escriure tonteries com aquesta, que no són res mes que fruit d'una ignorància, a més d'una estretesa de mires i d'an'alisi, exacerbada. Com et dirien als EEUU, "get a life" i/o "have a nice life".