dimecres, 12 d’octubre del 2011

Ciutadans amb sordina

Darrerament s'ha posat de moda silenciar la ciutadania. Estic d'acord que no sempre tenim raó, ni prou arguments per posar-nos a xiular a la que veiem un polític, però també es fa estranya la manera d'evitar-ho en actes com el d'avui a Madrid, o la Diada a Barcelona.
L'organització de la desfilada d'avui a Madrid ha col·locat el públic de manera que els seus crits i xiulets no arribessin a les orelles de Zapatero. Precisament del que ens queixem sovint és que els polítics no ens escolten i viuen una realitat diferent a la majoria, a la de les famílies que tenen problemes per arribar a final de mes, de les famílies que estan a la cua per ser intervinguts quirúrgicament, o a les llistes de l'atur.
Quan tot va a la contra, només ens queda protestar, i millor si és sonorament. Però ara ni això podem fer, perquè ens col·loquen massa lluny dels ministres i president. Mas, no hi ha assistit, i de ben segur que molta gent s'ha quedat amb les ganes de recriminar-li les seves paraules sobre el castellà que parlen gallecs i andalusos.
Sigui com sigui, estem en un final d'etapa i veurem si la claca que acostuma a portar el PP serà prou nombrosa i efectiva per contrarestar els xiulets dels simpatitzants socialistes, quan el PSOE estigui a l'oposició, en un Congrés amb majoria absoluta del PP. Normalment són més entusiastes la gent de dretes que no les esquerres, però no podem oblidar que fa set anys, quan es presentava per primera vegada Rajoy a la presidència del govern espanyol, varen ser els seus detractors els que el varen fer perdre, permetent viure de la rifeta a un Zapatero que haurà aguantat dos mandats, el segon dels quals s'ha escapçat.
Avui Barcelona ha concentrat nostàlgics espanyols que encara somien en recuperar el sistema dictatorial del general Franco. Avui no hi haurà sigut el senyor Anglada que ara juga en una altra competició, defensant, dins les institucions democràtiques, la seva xenofòbia.