dimarts, 4 d’octubre del 2011

La sanitat pública és cara

Contràriament al que tenim entès, la sanitat pública és cara. De cap manera és gratuïta. Per constatar aquesta afirmació hem de tenir en compte més elements que la xavalla o la minuta del metge. Agafem l'exemple meu del dia d'avui, en què he tingut visita del meu pare a l'oftalmòleg, a la Vall d'Hebron. Això ha significat uns 300 quilòmetres, amb el consum de benzina corresponent, onze de les meves hores del dia, i un dinar per a dues persones. Tot això per deu minuts de visita.
L'hora concertada de la visita era 2/4 d'11, però no hem entrat fins a 1/4 de 3 de la tarda, pràcticament quatre hores més tard. Ens queixem de l'absentisme al treball, però la sanitat pública no hi ajuda gens. Els metges que estan atenent les visites durant tantes hores seguides, tampoc s'ho passen bé, i l'estrès és important.
I tot això al marge de les retallades actuals que posen en perill la qualitat assistencial assolida. L'afectació a un dels pilars de la nostra societat és greu i qui sap si més tard o més d'hora ens n'haurem de penedir. A l'hora de citar els usuaris, ja se'ls advertia que hi havia l'amenaça de la vaga, per la qual cosa se'ls aconsellava que estiguin atents a les notícies, per no venir en va. 
En Rafel, dissabte passat, estava molt esverat i no entenia com es podia practicar una política tan equivocada. Segons ell, el deute públic no s'ha d'eixugar paralitzant l'economia, deixant d'invertir, sinó pujant els impostos. Hi estic d'acord, sobretot en el sentit que si paralitzem l'economia, es reduirà el consum i augmentarà l'atur. Cal racionalitzar la despesa pública i treballar bé els ingressos.
Segurament hem malgastat en Sanitat i en molts altres departaments, però la solució no passa per desmantellar el sistema sanitari, sinó reestructurar-lo i introduir el copagament. En funció dels ingressos de les persones i la seva capacitat adquisitiva, aquestes hauran de col·laborar en mantenir un bon nivell sanitari, però mai deixar perdre tot allò que ha costat tant d'aconseguir.
Per cert, quan dic que la sanitat pública és cara, també penso en el cost de l'administració. A vegades quan no ens presenten factura i no hem de despendre'ns dels diners, en sembla que allò no costa res. En això també s'ha de fer pedagogia i ensenyar als usuaris els diners que s'han estalviat directament, perquè ho hem pagat entre tots indirectament.