Adéu Ramon

Els aldarulls de Grècia, la destitució d'en Schuster, la mort de la sisena víctima de l'accident de Gavà, el veto del Senat als pressupostos de l'estat per al 2009, les tancades dels estudiants a les universitats catalanes, la darrera detenció d'un etarra al país francès, la referència borbònica de Joan Tardà... o l'enterrament d'en Ramon quan es trobava en la plenitud de la vida, podrien ser el tema del meu post d'avui. Tots ells són prou importants, alguns més transcendents que d'altres, però em quedo amb el més proper i el que ha fet emmudir la nostra vila en el seu adéu.
No és fàcil parlar d'una persona que, com en Ramon, ens deixa tan aviat, perquè la situació, injusta al meu entendre, mereix la reflexió de gent més capacitada que no pas jo. Tot el que es pugui dir no allibera del dolor de les persones que l'han estimat, que hi han conviscut, que han compartit la feina, la festa i la vida social arenyenca.
Avui, als voltants de les 12 del migdia, la plaça de l'Església era tot un silenci, malgrat estava plena de gent que volia acomiadar en Ramon i fer costat a la seva família que tots estimem i a qui volem que sàpiguen que ens tindran per a tot allò que necessitin i vulguin. Només puc afegir un Adéu Ramon, ha estat una sort per al nostre poble haver-te tingut entre nosaltres.