Ja sé que aquesta dita, avui dia, passa molt desapercebuda si ho comparem amb el temps de la nostra infantesa en què tots plegats teníem més coneixement de la litúrgia, però a mi em va bé per il·lustrar la situació en què ens trobem, després de l’execució de Saddam Hussein. Ara resulta que fins i tot aquells que li varen declarar la guerra – com és el cas de Blair – no troben bé la seva execució.
El nou secretari de l’ONU demana que no s’executin els altres dos condemnats, però no sé si va dir res abans que matessin a Saddam Hussein. Tampoc he escoltat cap declaració del nou ambaixador americà. No sé si ha dit res, però també podria ser que hi digués alguna cosa en contra. Tot plegat molta hipocresia i molt fer marejar la perdiu.
Com diria l’amic Ramon, no es pot fer “la puta i la ramoneta“, sinó que s’ha de ser clar i afrontar amb valentia el posicionament que una persona té davant d’uns fets, i si n’està penedit, s’ha d’explicar-ho bé i deixar-se d’històries. Quan un dirigent polític decideix declarar la guerra a un país, ha de tenir molt clars els motius, i els ha de defensar fins al darrer moment. Si entremig s’adona que estava equivocat, ho ha de tenir en compte i rectificar el seu posicionament, i restaurar la situació inicial. Els dirigents occidentals que varen decidir atacar l’Iraq, o es retiraven totalment o mantenien els seus efectius assumint totes les conseqüències. Ara que no em diguin que ja no són responsables dels fets a l’Iraq. Ho són de tots els actes terroristes i assassinats que es cometen dia si dia també, i ho són de les decisions que pren el govern instaurat en aquell país.
I no pot ser això de canviar d’un dia per l’altre perquè llavors passa el que m’ha succeït a mi. Ahir publicava en el meu bloc un escrit sobre la importància de l’autocrítica, i donava l’exemple de José Blanco. Avui, després de llegir el diari, i haver vist que el President Zapatero el desautoritzava, he pensat que me les prometia massa felices!
Per aquells mestres, educadors i estudiants que us reincorporeu demà al món dels treballadors, us desitjo una bona entrada a la feina, i us recordo que teniu per endavant moltes setmanes de feina fins que no pareu per Setmana Santa, i a nosaltres també. Que us sigui lleu!
El nou secretari de l’ONU demana que no s’executin els altres dos condemnats, però no sé si va dir res abans que matessin a Saddam Hussein. Tampoc he escoltat cap declaració del nou ambaixador americà. No sé si ha dit res, però també podria ser que hi digués alguna cosa en contra. Tot plegat molta hipocresia i molt fer marejar la perdiu.
Com diria l’amic Ramon, no es pot fer “la puta i la ramoneta“, sinó que s’ha de ser clar i afrontar amb valentia el posicionament que una persona té davant d’uns fets, i si n’està penedit, s’ha d’explicar-ho bé i deixar-se d’històries. Quan un dirigent polític decideix declarar la guerra a un país, ha de tenir molt clars els motius, i els ha de defensar fins al darrer moment. Si entremig s’adona que estava equivocat, ho ha de tenir en compte i rectificar el seu posicionament, i restaurar la situació inicial. Els dirigents occidentals que varen decidir atacar l’Iraq, o es retiraven totalment o mantenien els seus efectius assumint totes les conseqüències. Ara que no em diguin que ja no són responsables dels fets a l’Iraq. Ho són de tots els actes terroristes i assassinats que es cometen dia si dia també, i ho són de les decisions que pren el govern instaurat en aquell país.
I no pot ser això de canviar d’un dia per l’altre perquè llavors passa el que m’ha succeït a mi. Ahir publicava en el meu bloc un escrit sobre la importància de l’autocrítica, i donava l’exemple de José Blanco. Avui, després de llegir el diari, i haver vist que el President Zapatero el desautoritzava, he pensat que me les prometia massa felices!
Per aquells mestres, educadors i estudiants que us reincorporeu demà al món dels treballadors, us desitjo una bona entrada a la feina, i us recordo que teniu per endavant moltes setmanes de feina fins que no pareu per Setmana Santa, i a nosaltres també. Que us sigui lleu!
1 comentari:
La mort de Sadam fa que no se'l pugui jutjar per altres crims comesos i en els quals hi ha implicats els govern americà i empreses europees. La seva mort ha anat bé per molta gent, per més que era un tirà. I el més trist de tot és que figura que s'ha fet en nom de la democràcia, paraula que es veu justifica que s'ataqui Sadam o Fidel però no a Pinochet o la Xina.
Publica un comentari a l'entrada