dilluns, 1 de gener de 2007

Entrada d’any en pau

Bé, malauradament això no ho pot dir tothom, i només fent una recorregut per la bola terrestre ens adonaríem que no tots tenen la mateixa sort. És bo doncs, que si nosaltres en gaudim, ho reconeguem públicament. A més, llegia avui al web de Ràdio Arenys que més de mil persones han celebrat, al Calisay, l’entrada del nou any. No recordo quant fa, però ja portem uns quants anys celebrant-ho, i això tranquil·litza a molts pares: els fills es queden a la vila i no han de desplaçar-se a fora, amb el perill dels accidents de trànsit. A casa pensàvem en veu alta: “aprofitem els caps d’any que ens queden sense haver de patir”, perquè aquesta és una mica la sort dels que tenim els fills petits.

És d’agrair la predisposició d’un bon nombre d’entitats i associacions arenyenques que s’encarreguen d’organitzar la vetllada. És amb el concurs de tots, que la festa guanya vida i aconsegueix tenir prou reclam com perquè els joves es vulguin quedar i passar-ho bé.
Un dels fets més desagradables d’aquest canvi d’any ha estat la bomba que va esclatar dissabte a Madrid. No m’hi he referit fins ara, perquè poca cosa més puc aportar que no s’hagi dit. No hi ha res que pugui justificar una acció com aquesta, i només mereix el més gran rebuig. Sempre he pensat que la gent sense escrúpols es bellugava millor amb situacions extremes. Estic convençut que la gent d’ETA prefereix un govern del PP, molt radical i gens dialogant, a un PSOE que defensa el diàleg, encara que té molts dubtes a l’hora d’actuar.
Ho he llegit en escrits d’amics arenyencs, al seus blocs o bé a la xarxa d’arenyautes. Estic d’acord amb els que, sense justificar en cap cas l’acció d’ETA, consideren que el PSOE havia d’haver mogut alguna fitxa. Que quedi, però, ben clar que l’acció d’ETA és injustificable, sigui quina sigui l’actuació del govern de l’Estat.
Si el govern socialista està pel diàleg, vol dir que entén que les dues parts han de negociar i fer passos que deixin entreveure que hi ha uns objectius comuns a assolir. Si algú es queda parat, no es pot parlar de diàleg, sinó simplement de discurs, i amb discursos no es va enlloc.
Potser és això el que li estigui passant al PSOE, un munt de discursos que el diferencien del conservadorisme més radical del PP, però sense capacitat ni massa voluntat d’escenificar-ho. Llavors, es fa difícil avançar, i no tothom té la mateixa paciència. Creieu que amb l’Estatut va passar el mateix? i amb les negociacions sobre finançament, llei educativa, i tot allò que encara ha de venir... passarà el mateix?
Desitjo que l’any que hem encetat sigui plaent per a tothom, i que sapiguem administrar el nostre temps, sense perjudicar el temps dels altres.

Cap comentari: