Aquesta tarda-vespre he assistit a una reunió a Barcelona, i m’he adonat que encara costa que els barcelonins entenguin que la seva realitat no és la realitat de tots els catalans, encara que sigui la realitat de la gran majoria.
Ho dic perquè, al marge del què representa desplaçar-te per una hora i mitja o dues que pot durar una reunió, les coses als nostres pobles les mirem d’una altra manera. Nosaltres podem, amb més o menys encert, entendre la seva realitat (la de vosaltres els barcelonins), però ells la nostra...
Recordo una vegada, fa molts anys, quan començava a treballar en una empresa de Barcelona, em va sorprendre molt que una companya barcelonina que es deia Mercè, parlés de la seva patrona com la patrona de Catalunya. Jo la vaig corregir i li parlava de la Montserrat i Sant Jordi, i que la Mercè no ens deia res. No em va fer cas i devia pensar que jo no sabia el què em deia. De fet estàvem parlant de la mateixa verge, però amb diferents noms.
Això em fa pensar en les dificultats per dialogar si no som capaços d’entendre que les coses es miren des de perspectives diferents. Sense voler-ho relativitzar massa, sí que s’ha de tenir en compte que una mateixa realitat pot veure’s de manera diferent, i per tant és important considerar tots els elements que participen en l’anàlisi d’uns fets, d’una realitat.
La reunió ha anat molt bé, i no us penseu pas que ens haguem tirat els plats pel cap, però de fet, hem acabat dient que tot el que estàvem estudiant i interpretant, calia considerar-ho tenint en compte el perfil dels participants: sexe, edat i també procedència o territori. Serà interessant veure’n les conclusions. Per cert, avui a TV3 estrenaven un programa que, en el camp de les paraules, evidencia la diferències entre comarques i fins i tot poblacions. No l’he pogut veure, però m’imagino que s’haurà il·lustrat bé.
Amb aquest escrit tanco dos anys de blog, encara que al començament no escrivia amb l’assiduïtat d’ara, que s’ha convertit en un hàbit diari. Demà iniciaré el tercer any d'aportacions. Bona nit.
Ho dic perquè, al marge del què representa desplaçar-te per una hora i mitja o dues que pot durar una reunió, les coses als nostres pobles les mirem d’una altra manera. Nosaltres podem, amb més o menys encert, entendre la seva realitat (la de vosaltres els barcelonins), però ells la nostra...
Recordo una vegada, fa molts anys, quan començava a treballar en una empresa de Barcelona, em va sorprendre molt que una companya barcelonina que es deia Mercè, parlés de la seva patrona com la patrona de Catalunya. Jo la vaig corregir i li parlava de la Montserrat i Sant Jordi, i que la Mercè no ens deia res. No em va fer cas i devia pensar que jo no sabia el què em deia. De fet estàvem parlant de la mateixa verge, però amb diferents noms.
Això em fa pensar en les dificultats per dialogar si no som capaços d’entendre que les coses es miren des de perspectives diferents. Sense voler-ho relativitzar massa, sí que s’ha de tenir en compte que una mateixa realitat pot veure’s de manera diferent, i per tant és important considerar tots els elements que participen en l’anàlisi d’uns fets, d’una realitat.
La reunió ha anat molt bé, i no us penseu pas que ens haguem tirat els plats pel cap, però de fet, hem acabat dient que tot el que estàvem estudiant i interpretant, calia considerar-ho tenint en compte el perfil dels participants: sexe, edat i també procedència o territori. Serà interessant veure’n les conclusions. Per cert, avui a TV3 estrenaven un programa que, en el camp de les paraules, evidencia la diferències entre comarques i fins i tot poblacions. No l’he pogut veure, però m’imagino que s’haurà il·lustrat bé.
Amb aquest escrit tanco dos anys de blog, encara que al començament no escrivia amb l’assiduïtat d’ara, que s’ha convertit en un hàbit diari. Demà iniciaré el tercer any d'aportacions. Bona nit.
1 comentari:
Felicitats, Xavier, per l'aniversari del blog.
Publica un comentari a l'entrada