dimecres, 29 de novembre del 2006

Artur Mas diu...

Aquest vespre llegia les declaracions d’Artur Mas, on comenta que el fet de no accedir a la presidència de la Generalitat l’havia deixat tocat, encara que, segons manifesta, ja se n’ha recuperat. Jo l’entenc, perquè és la segona vegada que ho intentava i les perspectives no eren pas dolentes. El problema, en tot cas, ha estat d’estratègia.
Dit això, però, cal situar-se bé i no deixar-se portar pels sentiments sinó més aviat pel cap, i procurar fer un bon paper al lloc que li tocarà jugar durant aquesta legislatura. Mas diu que CIU no ha arribat al final de cap camí, i jo entenc que ha de ser així, sobretot perquè considero que per sobre de les aspiracions personals hi ha l’esperit de servei al poble i la defensa de les idees que un creu.
També estic d’acord amb la crítica que fa del govern d’entesa, per l’incompliment de la tant anomenada paritat. Crec que els partits que conformen el govern ho haurien d’analitzar i procurar actuar amb més coherència. No sé si és culpa de José Montilla, el president, ja que el seu partit és qui l’ha respectat més, o bé ho hem d’atribuir als seus socis de govern, on ERC, amb un 5 a 1, i ICV, amb un 2 a 0, s’hi han girat d’esquena.
Per altra banda no estic tan d’acord amb la qualificació que fa del nou govern, acusant-lo de perfil baix i d’abandonar temes conflictius, per mantenir la cohesió. Penso que el perfil dels consellers i conselleres és bo, i no cal dubtar d’entrada de la seva capacitat de governar amb eficàcia i resultats, i també entenc que és bo que treballin la cohesió al partir de realitats diferents, com també ho és la societat catalana. De la mateixa manera que jo criticava la homogeneïtat del PP, a l’Espanya conservadora de l’anterior legislatura, tampoc trobaria natural una coincidència total i absoluta entre les diferents forces polítiques. Tot i així convé no deixar res d’important encallat, i afrontar aquells temes que puguin condicionar l’avenç del nostre poble.
Trobo encertat que CIU plantegi una oposició forta i constructiva, i no m’agradaria veure que es dediquen a posar pals a la roda. Afegeix que no és cert que no aplaudís durant l’acte de possessió del càrrec de president, encara que només fos per cortesia.
Per acabar amb el que he llegit de les seves declaracions, i en relació a la voluntat dels seus adversaris d’impedir que CIU aconsegueixi el govern de la Generalitat, no hi sé veure el problema. És normal que els altres no li ho permetin, perquè ells també ho volen aconseguir, i encara és més normal quan en la campanya es presenta sol i autosuficient, sense voler cap tipus d’aliança. És allò del tot o res, que a vegades surt bé, però moltes vegades no.
Sigui com sigui, els catalans necessitem que el govern de torn sigui fort, eficaç i eficient. Jo hi afegeixo, transparent i participatiu. I a l’oposició els hi demano ulls oberts i defensa dels interessos de la ciutadania, per sobre dels seus interessos com a moviments polítics.