Desconec el contingut de les pintades al·lusives a l’alcalde d’Arenys, a la baixada de Sant Rafael, però m’imagino que no devien ser de felicitació. El fet que, segons Ràdio Arenys, anessin signades en referència a la nit de Naps i Cols, no fa cap favor a la Plataforma de Suport als Detinguts i Lesionats en aquella nit, ja que no és aquesta la manera de manifestar les discrepàncies o fins i tot l’enuig per l’actuació de l’equip de govern municipal. Representants de la Plataforma han manifestat que no hi són al darrera i per tant haurem de pensar que es tracta de bretolades a càrrec de gent incívica.
He seguit, com la majoria d’arenyencs, les diferents accions i declaracions de les parts afectades pels fets de la nit de naps i cols, i també he llegit el document del mediador, en Ramon Verdaguer. Sempre he pensat que al marge de les accions i reaccions de la mateixa nit de Reis, les primeres hores posteriors als fets han estat claus perquè tot plegat es compliqués més del necessari. Tot això sense menystenir el fet que existeix una condemna judicial.
L’encàrrec de mediació no era d’antuvi cap regal per en Ramon Verdaguer, ja que tot feia pensar que les principals parts enfrontades no estaven massa per l’afer. La lectura de l’informe i les primeres declaracions després de fer-se públic, rubricaven aquesta impressió.
Després de la taula rodona al Calisay, i segons els comentaris que se n’ha fet, tot fa pensar que el diàleg és possible. De totes maneres hi ha una cosa que haurà de canviar i és l’actitud de totes les parts, incorporant més autocrítica.
No és fent pintades que es solucionen els problemes, ni amb actes de rebequeria. La nostra societat està acostumada a criticar sense donar la cara. D’això en són exemple els escrits anònims a Internet o, en el cas que ens ocupa, les pintades a façanes i carrers. Si hi ha coses a denunciar, això s’ha de fer seguint els conductes establerts, i sempre amb nom i cognoms.
Un càrrec polític està exposat a la crítica i això no tothom ho porta bé, ni sempre. Una cosa, però, és criticar una actuació o actitud de govern, en relació al càrrec que ocupa aquella persona, i l’altra és arribar a l’insult personal, i a més fer-ho sota l’anonimat. Si volem conviure, cal que hi posem el nostre gra de sorra, i contribuïm a fer més agradable la vida en societat.
He seguit, com la majoria d’arenyencs, les diferents accions i declaracions de les parts afectades pels fets de la nit de naps i cols, i també he llegit el document del mediador, en Ramon Verdaguer. Sempre he pensat que al marge de les accions i reaccions de la mateixa nit de Reis, les primeres hores posteriors als fets han estat claus perquè tot plegat es compliqués més del necessari. Tot això sense menystenir el fet que existeix una condemna judicial.
L’encàrrec de mediació no era d’antuvi cap regal per en Ramon Verdaguer, ja que tot feia pensar que les principals parts enfrontades no estaven massa per l’afer. La lectura de l’informe i les primeres declaracions després de fer-se públic, rubricaven aquesta impressió.
Després de la taula rodona al Calisay, i segons els comentaris que se n’ha fet, tot fa pensar que el diàleg és possible. De totes maneres hi ha una cosa que haurà de canviar i és l’actitud de totes les parts, incorporant més autocrítica.
No és fent pintades que es solucionen els problemes, ni amb actes de rebequeria. La nostra societat està acostumada a criticar sense donar la cara. D’això en són exemple els escrits anònims a Internet o, en el cas que ens ocupa, les pintades a façanes i carrers. Si hi ha coses a denunciar, això s’ha de fer seguint els conductes establerts, i sempre amb nom i cognoms.
Un càrrec polític està exposat a la crítica i això no tothom ho porta bé, ni sempre. Una cosa, però, és criticar una actuació o actitud de govern, en relació al càrrec que ocupa aquella persona, i l’altra és arribar a l’insult personal, i a més fer-ho sota l’anonimat. Si volem conviure, cal que hi posem el nostre gra de sorra, i contribuïm a fer més agradable la vida en societat.
5 comentaris:
En relació a tot el que estàs dient, els membres que composen la Plataforma quan han fet escrits, sempre han signat amb noms i cognoms, mai dins l'anonimat. En quan a les pintades, tothom pot escriure el que volgui i signar en nom d'alguna altre persona. No crec que aquestes pintades hagin d'afectar a la Plataforma.
També he d'agfegir que des de el mes de gener s'està demanant anar al Consell Pastoral per a donar les oportunes explicacions i no s'hi ha deixat anar, perquè? Perquè quan algú vol donar la cara per aclarir uns fets, no es deixa?
Hi ha molts perquès encara per contestar i per part dels membres de la Plataforma és vol que siguin públics, o sigui que no ens amaguem de res.
Carmen Soler i Altès
Benvolguda Carme,
Estic d'acord amb tu que la Plataforma sempre ha donat la cara, i és per això que crec que unes pintades amb signatures confoses poden fer més mal que bé a la Plataforma, les faci qui les faci. No era doncs una crítica a la Plataforma, sinó a l'autor o autors de les pintades que, per cert, no he vist.
Discrepo, però amb tu, quan defenses la possibilitat que qualsevol persona pugui fer pintades amb la signatura que vulgui. No estic gens a favor de les pintades, ni que siguin per defensar a algú, i crec que qui ho fa es comporta de manera incívica.
Quant al Consell Parroquial, em sap greu que no hi pugueu dialogar, perquè estic convençut que seria positiu per a les dues parts.
Espero que les meves paraules s'hagin entès. Gràcies.
Hola Xavier,
Potser no m'he explicat, volia dir-te que algú amb ganes de perjudicar pot signar amb el nom d'algu altre.
Carmen Soler i Altès
.
Hola Xavier,
En quan al Consell Pastoral, quan dic que no ens hi deixen anar, em refereixo a nivell personal, no com a Platarorma.
Carmen Soler i Altès
Publica un comentari a l'entrada