dimarts, 29 d’agost del 2006

Progressivitat a l’IBI

Avui tocaria parlar del relleu al ministeri d’Indústria de Madrid, que ocuparà el fins ara alcalde de Barcelona, i del relleu a l’alcaldia d’aquesta ciutat, amb el futur nomenament de Jordi Hereu com alcalde, o bé, si parlés en clau arenyenca, informar de l’acte d’aquesta tarda, emmarcat en els vespres digitals que organitza arenys.org a la Biblioplatja, amb la participació de Joan Mayans, president de l’Observatori de la Cibersocietat, però no parlaré ni d’una cosa ni de l’altra, sinó d’un tema que avui sortia a La Vanguardia i que considero interessant comentar.
La notícia deia: El PSOE proposarà la progressivitat de l’impost sobre bens immobles (IBI). Segons es podia llegir al diari, el PSOE proposarà als ajuntaments que introdueixin modificacions en l’IBI, perquè l’impost no gravi de la mateixa manera als contribuents, sinó que s’adapti millor a les circumstàncies personals i econòmiques. Volen, doncs, un impost més progressiu.
El tema donaria motiu per omplir moltes pàgines, i això no és l’objectiu d’aquest blog, però m’agradaria apuntar una idea. Ara no se’n parla tant, però hi va haver un temps que el Partit Popular criticava al PSOE la seva política impositiva. Era una crítica centrada a l’administració local on es deia que els ajuntaments amb govern socialista eren els que més impostos recaptaven.
Sense voler donar lliçons d’economia, tots sabreu que els impostos els podem classificar, entre altres maneres, en directes i indirectes. Els impostos directes són aquells que recauen sobre el contribuent en funció d’unes característiques determinades: el nivell de renda, de patrimoni, dels beneficis obtinguts... Els impostos indirectes, en canvi, són els que recauen sobre el contribuent en funció de les seves activitats (per exemple, la compra de productes que incorporen impostos: alcohol, benzina, tabac...)
Com podeu veure, els directes s’anomenen progressius perquè el contribuent paga més a mesura que disposa de més renda, patrimoni, beneficis... Els indirectes, en canvi, els paguen tots els que adquireixen uns productes, al marge del seu nivell de renda.
És evident que quan el PP defensava la supressió d’impostos, es referia a impostos directes, que era, en teoria, la manera d’afavorir al capital i probablement a una part dels seus votants. Cadascú, però, que en faci la lectura que vulgui.
Confeccionar un IBI progressiu, i diferenciant la primera de la segona residència, crec que és un encert i que seria una manera de demostrar que el govern espanyol és un govern progressista, a diferència del que va governar a la passada legislatura. A partir d’aquí, tots els vostres comentaris.