dilluns, 7 d’agost del 2006

Passejada en barca per Arenys

Avui he trepitjat sorra de la platja. No puc dir simplement que he anat a la platja perquè no m’he banyat. L’aigua era bruta (sembla ser que només calia travessar una línia de porqueria i ja està, però... no m’han convençut).
Ha estat una tarda marinera, ben estrany en mi, tot i viure arran de mar. Ens hem embarcat tota la família, la de Vic i la d’Arenys, i hem anat a fer un tomb: a veure la nostra vila des del mar. M’estimo Arenys, però... la vista que té des de la barca, amb aquell parell d’edificis tant alts i el disseny de la nacional II...
Destaca la Torre dels Encantats, rodejada de verdor, la poca que es pot veure a primera línia de mar. Per cert, com està el tema de la Torre? No se n’ha parlat mai més, ni el govern ni l’oposició... deu ser que ara no toca. ICV en va parlar molt i recordo que en Vicenç Martí hi havia treballat molt per aconseguir la Torre per al poble, però no n’he sabut res més.
Hi ha més coses que un dia vaig sentir-ne a parlar i ara desconec en quina situació es troben: l’auditoria medioambiental i l’Agenda 21; la destinació del Xifré (de fet això és més recent); el nou Pla General d’Urbanisme (suposo que s’hi està treballant); els pressupostos participatius (això no penso veure-ho si no canvia el govern municipal); l’estudi sobre la realitat cultural d’Arenys (que la Diputació va encarregar a una empresa de Barcelona), i les promeses del regidor de Cultura –en una xerrada organitzada pel Grup de Debat i Tertúlia- sobre la constitució d’una Comissió de Cultura (tot això no crec poder-ho veure en aquesta legislatura)... n’hi ha més.
Ara toca parlar de brutícia i el que és més trist, de la incapacitat de mantenir Arenys, net. L’Ajuntament no se’n surt, però la gent és bruta. Avui mateix, la sorra de la platja, com que hi hem arribat a les set de la tarda, estava plena de burilles i ampolles de plàstic... tot evitable, però...
Ha estat una tarda diferent, amb un viatge distret i en berenar tradicional a la tercera platja. Ens hem acostat a prop de la piscifactoria, fins allà on és permès. La imatge era d’abandó, tot mig trencat... em pensava que el negoci continuava, però sembla ser que no sortien els números. No sé si la infrastructura que sura, la desmuntaran o quedarà per sempre a les envistes d’Arenys. Algú comentava, amb ironia, que podrien instal·lar-hi un “xiringuito” (jo m’imaginava l’hotel d’Arenys).
Som de vacances i no convé pensar massa a fons si volem diferenciar-ho de la resta de l’any, que ben capficats estem.

1 comentari:

Dessmond ha dit...

Ah, Arenys de Mar. No l'he vist mai des de la mar. Però he vist com ha anat transformant-se poc a poc. I per bé.
Cert que vostè és més coneixedor d'aquesta transformació. Però a mi el canvi més catastròfic que li conec a Arenys, ha estat el canvi de propietat del Portinyol. Ara no s'hi pot anar ni que t'hi convidin!