L’altre dia em comentaven que fan falta metges pediatres. Sembla ser que a Catalunya n’hi ha pocs i que existeixen Centres d’Atenció Primària (CAP) on les funcions de pediatria les realitzen metges sense aquesta especialització.
No sé què hi ha de cert, però l’experiència familiar podria fer-me pensar que la notícia és certa. A Arenys de Mar, en el torn de tarda, estàvem acostumats amb una doctora pediatra que feia força temps que visitava al CAP de la població. Va arribar un dia però que, perquè no tenia la plaça en propietat o per les raons que siguin, la doctora va marxar d’Arenys. La va substituir una doctora, que no ocupava la plaça en propietat sinó provisionalment. La substitució tampoc va ser continuada, i fins i tot vàrem tornar a tenir la doctora abans esmentada, però per poc temps.
Sortosament els nostres fills no han hagut d’anar massa a visitar-se, però quan ho han fet, s’hi han trobat a diferents doctors. Un d’ells acostuma a fer substitucions de metges d’adults, i em fa pensar que potser no té l’especialització de pediatria.
No entenc de medicina i per tant no puc valorar si és molt estrany i criticable, que les visites a nadons i infants siguin realitzades per metges sense l’especialització de pediatria. Sí, però que trobo estranya la situació de manca de pediatres (un error de planificació?), i em sap greu la inestabilitat de la plantilla de metges dels CAP.
Ja fa temps que, parlant amb un metge jubilat i que havia tingut aconductats, li comentava que molta gent, sobretot la més gran, trobava a faltar la figura d’aquest metge. Amb ell coincidíem que aquesta figura l’havíem de trobar al CAP, el centre on ens visita el metge que, a més d’accedir al nostre historial clínic, ens coneix de prop.
Em consta que estem en un moment de reformes de la Sanitat a Catalunya, i que tampoc no som pas els més endarrerits, comparativament. Seria bo que es pensés en la manera d’estabilitzar les plantilles del CAP, i evitar al màxim l’excessiva mobilitat dels metges que ens atenen. Quant a la manca de metges pediatres, m’imagino que hi ha maneres de solucionar-ho, en benefici de la salut dels nostres infants.
No sé què hi ha de cert, però l’experiència familiar podria fer-me pensar que la notícia és certa. A Arenys de Mar, en el torn de tarda, estàvem acostumats amb una doctora pediatra que feia força temps que visitava al CAP de la població. Va arribar un dia però que, perquè no tenia la plaça en propietat o per les raons que siguin, la doctora va marxar d’Arenys. La va substituir una doctora, que no ocupava la plaça en propietat sinó provisionalment. La substitució tampoc va ser continuada, i fins i tot vàrem tornar a tenir la doctora abans esmentada, però per poc temps.
Sortosament els nostres fills no han hagut d’anar massa a visitar-se, però quan ho han fet, s’hi han trobat a diferents doctors. Un d’ells acostuma a fer substitucions de metges d’adults, i em fa pensar que potser no té l’especialització de pediatria.
No entenc de medicina i per tant no puc valorar si és molt estrany i criticable, que les visites a nadons i infants siguin realitzades per metges sense l’especialització de pediatria. Sí, però que trobo estranya la situació de manca de pediatres (un error de planificació?), i em sap greu la inestabilitat de la plantilla de metges dels CAP.
Ja fa temps que, parlant amb un metge jubilat i que havia tingut aconductats, li comentava que molta gent, sobretot la més gran, trobava a faltar la figura d’aquest metge. Amb ell coincidíem que aquesta figura l’havíem de trobar al CAP, el centre on ens visita el metge que, a més d’accedir al nostre historial clínic, ens coneix de prop.
Em consta que estem en un moment de reformes de la Sanitat a Catalunya, i que tampoc no som pas els més endarrerits, comparativament. Seria bo que es pensés en la manera d’estabilitzar les plantilles del CAP, i evitar al màxim l’excessiva mobilitat dels metges que ens atenen. Quant a la manca de metges pediatres, m’imagino que hi ha maneres de solucionar-ho, en benefici de la salut dels nostres infants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada