Quan veig els incendis que cremen el nostre bosc i et diuen que la majoria d’ells són intencionats, m’entra una ràbia difícil de dominar que al final acaba en impotència. Però també m’apareixen imatges dels moments que he vist com des del cotxe del davant llançaven una burilla per la finestra. La meva reacció es limita a fer sonar el clàxon, remugar una mica i pensar que els hauria de denunciar. Potser els focs d’aquest estiu faran que a partir d’ara els denunciï, i no només rondini, que no se’n treu res.
La nostra societat protesta molt i critica, però a l’hora d’escriure i denunciar allò que no està bé, ens arronsem i no fem cap pas. Quantes vegades hem demanat el llibre de reclamacions? Quantes vegades hem redactat un escrit per denunciar una actuació injusta o il·legal? Segurament som pocs els que ho hem fet, i si ho hem fet, ha estat en poques ocasions.
Si ens queixem que les institucions no funcionen com haurien de funcionar; si critiquem que les coses van malament, sense ordre ni concert; si creiem que hi hauria maneres de funcionar més bé, potser seria hora que actuéssim. Ja sé que fer segons quines denúncies – o això és el que em passa a mi – ens posa violents, i ens recorda el típic “espieta” del col·legi, però quan veus les conseqüències d’algunes actuacions, t’adones que el fet de callar et fa còmplice d’ells.
No es tracta d’anar pel món denunciant-ho tot, però l’esperit crític i l’estima per la vida en societat, segur que et fa diferenciar entre allò que és necessari denunciar, d’allò altre que en tot cas, si tens l’oportunitat, convindria fer pedagogia.
Desconec el cas que la policia pot fer d’una denúncia d’aquest tipus, però si fóssim molts que procedíssim d’aquesta manera, probablement ajudaríem a evitar més desgràcies. Tan de bo tots tinguéssim un llapis i un paper a prop i prenguéssim nota dels incívics que provoquen o poden provocar els incendis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada