dijous, 18 de maig del 2006

Que no em demanin el vot!

A les portes del referèndum per l’Estatut, confio que l’equip de govern d’Arenys de Mar no em demanarà res, que no em demanarà que vagi a votar, que no em recordarà que puc exercir el meu dret. No té cap dret moral a demanar-me que m’expressi d’una o altra manera, i la resta del temps m’ignori, i no m’escolti ni em respongui. Aquesta no és la manera de governar ni de donar exemple. Com puc pensar que l’interessa realment el que jo penso si després fa que no em coneix? Per què vol que jo voti si després farà el que voldrà sense explicacions ni transparència?...
Aquest podria ser el pensament de molts arenyencs i per extensió de molts ciutadans del món anomenat demòcrata. Per què l’evidència és clara i es repeteix any rere any, elecció rere elecció. La classe política, formada per ciutadans i ciutadanes com nosaltres, espera ser elegit per després decidir sobre totes les coses. Ens demana l’opinió perquè algú va escriure que això era democràcia i això és el que s’estila a Occident.
Som uns quants que volem una altra manera de fer política. Encara som pocs i no estem en condicions de poder exigir-ho, però només és qüestió de temps i convenciment. Quan una majoria s’adoni que els escollits són els nostres representants elegits per servir la comunitat, i sigui capaç d’exigir el seu compliment, començarem a caminar cap a una altra manera de governar, de fer política. Serà el moment de dir que ens dirigim cap a una democràcia participativa. Només cal que ens ho creiem. Res tan fàcil!