dimarts, 9 de maig del 2006

Eleccions anticipades

Tot fa suposar que aviat coneixerem la notícia que no caldrà esperar un any per elegir un nou govern per Catalunya. No sé si la posició d’ERC vers el referèndum de l’Estatut ha estat la gota que faltava per fer vessar el got, però el cas és que aparentment el govern del tripartit sembla haver entrat en un atzucac.

Hi ha opinions de tothom i per a tothom. Alguns ja varen ser crítics des del moment que es va decidir un pacte a tres. La veritat és que la nostra cultura sembla no estar prou avesada al pacte i encara necessita massa el toc de “pitu” per fer-nos funcionar. Jo no penso el mateix. Sóc partidari del pacte i enemic de les majories absolutes. En tot cas, i com ja ha estat funcionant a la mateix Generalitat i en alguns municipis, abans de l’absolutisme prefereixo el govern en minoria, però aquest s’ha de saber exercir.
Crec doncs que el pacte del tripartit no havia d’acabar malament necessàriament. En tot cas els jugadors no han plantejat bé les jugades i han arribat a un K.O. tècnic. Hi haurà qui culparà l’afany de protagonisme d’alguns, o bé la immaduresa política d’uns altres. És comprovable que les sigles partidistes han jugat un paper massa dominant, perjudicant la governabilitat del tripartit. Cadascú hauria de ser capaç de valorar quina ha estat la seva actuació i la repercussió que aquesta ha tingut en el probable desenllaç del govern actual. Probablement pocs seran els que acceptaran la seva part de culpa, i l’esforç el centraran a exigir responsabilitats als altres i vendre-ho de la millor manera per obtenir un rèdit electoral.
La llei permet les eleccions electorals anticipades a comunitats autònomes i a l’estat, però això no és possible quan es tracta de governs municipals. Ja heu vist les dificultats per resoldre la caòtica situació de l’Ajuntament de Marbella. Tot plegat és una llàstima perquè, sense necessitat d’arribar als extrems de Marbella, ni molt menys!, hi ha ajuntaments que els aniria molt bé unes eleccions anticipades. Són ajuntaments que sobreviuen sense il·lusió i amb poca gestió municipal. Ajuntaments com el d’Arenys, que haurà estat més de la meitat de la legislatura, actuant en somort. Sense endegar cap projecte innovador sinó, més aviat, tapant forats i apagant focs que hauran col·laborat a encendre.
Crec que som molts arenyencs que agrairíem que es tanqués aquesta legislatura i en comencés una de nova, amb persones il·lusionades i amb ganes de fer feina. També en som uns quants que no tenim tan clar que el govern que ens pugui venir d’aquí a un any sigui prou engrescador per treure’ns d’aquest ensopiment que fa bastants anys que estem patint.
Arenys ha perdut pes social, cultural i econòmic, si ho comparem amb poblacions veïnes, i encara que això no hagi estat només culpa dels nostres governants, sí que hi han tingut una bona part de responsabilitat. Que cadascú es contesti en què hem avançat en benestar social, en cultura, en promoció econòmica, en medi ambient, en participació ciutadana... Què es farà amb l’Hospital? i amb el Centre de Dia? On és el Pla Cultural? Què passa amb el Mercat Municipal?...
En el darrer Ple Municipal es definia el projecte de l’aparcament subterrani del Xifré com una de les grans obres d’Arenys de Mar, junt amb el Port i el cobriment de la Riera. Estic d’acord que un bon funcionament d’aquest aparcament pot resultar molt beneficiós per Arenys, però ha d’anar acompanyat d’altres accions, i el que s’ha fet fins ara ha estat redactar un plec de clàusules tècniques i administratives i adjudicar el projecte a la millor proposta. No ens enganyem!
Continuo pensant que es poden fer moltes altres coses, a més de posar a l’hora l’encesa de la il·luminació pública; de canviar els identificadors dels fanals; i de substituir les plaques franquistes dels habitatges de protecció social.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt interessant en la seva totalitat el teu article!

L'única "objecció": el Tripartit, crec jo, ha fracassat fonamentalment perquè:
1- El partidisme ha impedit a les tres forces treballar conjuntament pel país.
2- Un dels seus socis (PSC) té clar que Catalunya són quatre províncies espanyoles i poc més, un segon soci (ERC) és un ferm partidari de l'autodeterminació i un tercer (ICV) no és més que un PSC bis.

Amb aquesta visió tan diametralment oposada del que és i ha de ser Catalunya no es pot governar... precisament Catalunya.

Espero que després de les eleccions vinents pactin CiU i PSC-PSOE i hi hagi un govern amb dues forces 100% afins i amb una concepció de Catalunya molt similar; tot això mentres el sobiranisme d'esquerres s'enforteix a l'oposició i es converteix en la segona opció de govern a Catalunya, formant un bloc diferenciat del nacionalisme espanyol del dretà PP i del possibilisme antisobiranista de PSC+CiU.

Què en penses?

xfebrer ha dit...

Benvolgut anònim,

Observo en el teu escrit que et decantes cap a l'opció independentista i t'acostes més a les tesis d'ERC. És important que aquesta manera de pensar deixi d'una vegada d'escandalitzar i que simplement s'hi discrepi.
Se'm fa difícil preveure resultats i encara menys possibles aliances. L'experiència al País Basc pot fer-me creure que en unes noves eleccions no hi hauria grans canvis. Tot i així sempre hi poden haver sorpreses.
La meva posició, tant a nivell de país com a nivell local és la de treballar per tirar endavant els projectes que tots tenim o hauríem de tenir, sense oblidar-nos que no sempre es pot fer tot allò que voldríem.
Si acceptem el joc democràtic hem d'acceptar els resultats electorals, però no tot s'acaba aquí. A mi m'agradaria un canvi en la manera de fer política, amb més participació de tothom i sense prejudicis ni insults cap a persones que pensen diferent. Negar el dret a l'autodeterminació dels pobles és un error perquè no se sustenta en cap regla democràtica. Si fóssim capaços de superar aquesta concepció de la política, acabaríem sent més pràctics i ens podríem entendre tots millor.
Crec que els partits polítics tenen un paper clau perquè així ho hem determinat. La seva principal funció però ha de ser de formar demòcrates, i persones dialogants. Si cauen en la lluita partidista l'única cosa que aconsegueixen és l'enemistat de la ciutadania i la pèrdua de credibilitat. És legítima la defensa dels principis però aquesta no es pot fer a qualsevol preu.
Si em permets afegiré que, malgrat em considero molt català i d'aquesta manera m'he manifestat i em continuaré manifestant, la injustícia social que encara existeix a casa nostra em preocupa extraordinàriament, i en aquest camp hi ha molt recorregut per fer, i penso que el podríem fer tots junts.
Gràcies per la teva aportació

Anònim ha dit...

Xavier, el teu missatge és pur sentit comú. Per tant, el subscric plenament.

Per cert i com a apunt irrellevant: jo el que sóc és sobiranista. De fet, tan podria votar afirmativament com negativament en un hipotètic referèndum d'autodeterminació. I, a més, sempre he (havia?) simpatitzat més amb ICV.
Ara bé, el seguidisme d'ICV cap al PSOE és ja intolerable i m'està fent replantejar moltes coses.

PS: Seguiré llegint el teu blog assiduament.

Salut!