Discrepàncies a ERC

L’executiva d’ERC s’ha trobat que les “bases” defensen una posició diferent de cara el referèndum sobre la proposta de nou Estatut. A partir d’aquí s’han sentit i llegit diferents opinions, algunes de les quals no acabo d’entendre massa.
Deixant de banda la idoneïtat de demanar el vot nul o bé el vot negatiu, no hauria d’estranyar a ningú que hi hagi discrepàncies entre els militants d’un partit democràtic. A mi més aviat m’estranya observar posicions tancades en temes importants que fàcilment haurien de comportar discrepàncies.
Precisament, i crec que en vaig parlar un dia en aquest bloc, em va venir de nou alguna intervenció de càrrecs importants d’ERC, negant, subtilment, el dret a la participació a l’hora d’opinar, sobretot perquè ho sentia a dir d’un partit que es defineix com assembleari. No ens ha de preocupar que es descobreixin discrepàncies sinó tot el contrari. Quan en un col·lectiu tothom pensa el mateix i defensa la mateixa posició sense problemes, a mi em crea certa malfiança.
Fins a cert punt és lògic que en petit comitè i davant la instància d’haver de decidir alguna acció o posicionament, s’opti per respectar la majoria i unificar el vot, però quan estem parlant del conjunt de militants d’un partit polític que es defineix assembleari, si veritablement s’ho creu, resulta del tot justificable que no tothom pensi el mateix.
Dit això, ara caldrà veure quina és l’opció que finalment assumeix el partit i que demanarà als militants i també als simpatitzants. El més important de tot serà la justificació de l’opció o opcions que es defensin. Tampoc hi veuria res d’anormal si finalment es dóna llibertat de vot, cosa que sí seria motiu de crítica per part dels altres partits polítics.
Tant de bo tots els catalans amb dret a vot fóssim capaços d’anar a votar amb l’opció ben assumida, al marge del que ens demanin els partits polítics. Però això no serà així, ja que la majoria d’electors votarà d’acord amb la consigna del partit que més gràcia els fa. És per això que jo demano que m’ho expliquin, que ho pugui entendre, i després que em deixin prendre lliurement la decisió.