Avui s'ha concedit el premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia a les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paúl. Una notícia que no sé com tractarà la premsa escrita, és a dir, si figurarà a primera pàgina o en un racó del diari. Les germanes d'aquesta congregació religiosa passen desapercebudes tot i la gran tasca que fan dins la nostra societat. També a Arenys.
Fa dos anys vaig tenir el goig d'entrevistar, per al programa Nocturn de Ràdio Arenys, a la llavors superiora d'Arenys i ara directora de l'escola bressol "Maricel", sor Pilar. La seva vida és un testimoni de donar-se als altres, d'estar al servei dels altres. Allò que sovint demanem als que exerceixen càrrecs públics.
La societat que estem construint entre tots, ocasiona uns rebuigs i provoca unes bosses de pobresa i marginació que algú n'ha de tenir cura. Aquesta congregació va néixer per ajudar a les persones més necessitades, a les famílies desestructurades, a les persones que no poden seguir el ritme de la nostra societat i es despengen abans d'hora. Uns perquè varen néixer en un mal lloc i en un mal moment, d'altres perquè la vida no els ha somrigut.
L'atorgament del premi, al marge de l'aportació econòmica, és el reconeixement a una tasca de moltes germanes durant molts anys, per fer més fàcil la vida dels que nosaltres voluntàriament o inconscientment hem deixat de banda.
Probablement molts arenyencs desconeixem el treball que aquestes germanes duen a terme a la nostra població, a part de l'escola bressol, i l'ajuda que els podríem proporcionar per tirar endavant la seva tasca.
Avui, aprofitant l'avinentesa de la concessió del premi, he recordat a sor Pilar i el seu testimoni de vida, i l'he volgut fer present en aquest blog, tot agraint-li la feina que fan per nosaltres.
Fa dos anys vaig tenir el goig d'entrevistar, per al programa Nocturn de Ràdio Arenys, a la llavors superiora d'Arenys i ara directora de l'escola bressol "Maricel", sor Pilar. La seva vida és un testimoni de donar-se als altres, d'estar al servei dels altres. Allò que sovint demanem als que exerceixen càrrecs públics.
La societat que estem construint entre tots, ocasiona uns rebuigs i provoca unes bosses de pobresa i marginació que algú n'ha de tenir cura. Aquesta congregació va néixer per ajudar a les persones més necessitades, a les famílies desestructurades, a les persones que no poden seguir el ritme de la nostra societat i es despengen abans d'hora. Uns perquè varen néixer en un mal lloc i en un mal moment, d'altres perquè la vida no els ha somrigut.
L'atorgament del premi, al marge de l'aportació econòmica, és el reconeixement a una tasca de moltes germanes durant molts anys, per fer més fàcil la vida dels que nosaltres voluntàriament o inconscientment hem deixat de banda.
Probablement molts arenyencs desconeixem el treball que aquestes germanes duen a terme a la nostra població, a part de l'escola bressol, i l'ajuda que els podríem proporcionar per tirar endavant la seva tasca.
Avui, aprofitant l'avinentesa de la concessió del premi, he recordat a sor Pilar i el seu testimoni de vida, i l'he volgut fer present en aquest blog, tot agraint-li la feina que fan per nosaltres.
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada