dilluns, 5 de setembre del 2005

I tornar a començar...

Avui m'he incorporat a la feina després d'un mes de vacances. Feia ja alguns anys que no agafava el mes d'agost sencer i he pogut constatar que va bé.
Ha estat un mes ben aprofitat, per escriure, viatjar, somiar i per fer una mica de bricolatge (una cosa que no és sant de la meva devoció però que de tant en tant s'ha de fer).
Tot i que ahir se'm feia muntanya amunt, aquest matí aviat he quedat enganxat a l'engranatge laboral. Les persones ens acostumem fàcilment a les situacions i penso que és bo.
Amb les piles carregades començarem un nou curs, farcit de projectes i amb la il·lusió de continuar aprenent dels amics, dels companys, dels veïns. Serà ben segur un curs de reunions i trobades, amb les ganes de fer bona feina i sentir-te útil a la societat que t'ha tocat o has decidit de viure (cadascú que s'ho miri com millor li sembli).
M'agradaria enviar un missatge de respecte, dolor i bons desigs a totes aquelles persones de Nova Orleans i rodalies que ho han perdut tot o gairebé. Unes persones que els costarà molt tornar a la normalitat i ves a saber quina serà aquesta normalitat!
Però també un recordatori per a totes aquelles persones de l'Iraq que continuen sofrint tot i tenir el dictador empresonat. Unes persones que no tenen una solució massa a prop.
Molts d'aquests ciutadans del món no tornaran a gaudir de vacances si és que alguna vegada n'han tingut. Els nostres polítics tampoc han tingut un estiu massa tranquil al darrera de l'Estatut. Seria una pena que després del temps que hi han estat treballant i de les pàgines de diaris que han omplert, tot se n'anés en orris. Confiem en la capacitat dels nostres representants polítics perquè arribi a bon port.

1 comentari:

Pedro ha dit...

Fem masses vacances comparat amb tots els països amb els quals en teoria competim.