dissabte, 3 de setembre del 2005

EEUU mostra la seva impotència

Aquests dies llegim a la premsa la incomprensible situació de la primera potència mundial davant d'una tragèdia de grans dimensions. Sovint fem anàlisis massa simplistes. Creiem que les coses són blanques o negres, és a dir, en un país ric tothom és ric i en un de pobre tothom és pobre. Després tenim l'oportunitat d'observar com a països d'alt nivell de pobresa n'hi ha uns quants a qui no els falta res. També podem veure com en estats rics hi ha molta gent que no té prou recursos per viure o que ho fa sota una condicions penoses.
La imatge que els Estats Units dóna, i encara més l'actual president, és d'un país ric i autosuficient, que es permet la llicència d'anar predicant i donant consells a la resta del món, intervenint on li plau amb l'excusa d'aconseguir un món més just, a l'estil del seu. Ara, després d'una catàstrofe de greus conseqüències, han sorgit tot un munt de qüestions i s'ha posat en dubte la veracitat de la imatge que ens han volgut vendre. Als Estats Units hi ha pobresa. Cada vegada hi ha més diferències entre la població rica i la menys afavorida, i la política social del govern federal està molt lluny de reconduir la situació i vetllar per la classe social més indefensa.
Podem treure'n moltes lliçons i reflexionar-hi amb profunditat però permeteu-me que us faci mirar cap a casa i comprovem si la nostra societat, al nostre país, podem sentir-nos contents de com ho estem fent. No cal que hi hagi cap calamitat per adonar-nos que a casa hi ha pobresa, amb molta gent que té dificultats per arribar a finals de mes, amb maltractaments, violència i delinqüència que ens pensàvem que només passava a les pel·lícules o a països desestructurats i endarrerits.
Quan veig que els nostres governants s'entretenen discutint segons què, m'indigna pensar que no s'està fent el suficient per millorar la situació dels menys afavorits. Estic a l'expectativa de l'entrada en funcionament, aquest mes de setembre, de la compatibilitat entre les pensions de viudetat i el Sovi, que s'ha aconseguit després de la sortida del govern d'Espanya, del Partit Popular, i gràcies al treball de diputats de CIU i el concurs de l'actual govern del PSOE. Haurem de veure si aquesta compatibilitat i la supressió dels actuals complements resulta beneficiosa. Les vídues, trenta mil a Catalunya, ens hauran d'explicar si obtenen un increment en els seus ingressos i si aquest els permet viure amb la dignitat que es mereixen.
És molt trist el què està passant als Estats Units, i encara més quan t'adones que la gran prepotència del seu president i afins, només és capaç d'enfrontar-se als països pobres però no sap com sortir-se'n davant d'una catàstrofe dins la seves fronteres. Procurem que a casa, però, no caiguem en els mateixos errors. Fem una societat més justa que tothom hi tingui cabuda, amb la dignitat que cadascú de nosaltres es mereix.