Llegint avui la Marina Subirats a l'ARA, sembla com si qui tingui la raó de tot sigui Catalunya sí que es pot, Podem, En Comú Podem... O com se n'hagi de dir. Per què ara sí i abans no? O potser abans també, però eren quatre gats. Què és el que ens guia o ens fa decidir si una opció és l'encertada o no? Si l'Ada Colau s'hi posa d'esquena, allò no val, però si hi va de cara, sí?
Permeteu-me que us digui que en política tot és permès i les crítiques s'aguanten per sí mateixes. Ara és blau i demà serà groc, però no vulguis que ho sigui ara, sinó que espera a demà. Com que el PP no vol que Mas sigui investit president, ara resulta que es preocupen per la reputació de les CUP, i la seva coherència. Diuen que no podrien entendre que les CUP investissin el president d'un partit corrupte. Això ells que són tan nets i exempts de qualsevol sospita de corrupció, els del PP.
Jo no sé com acabarà la història de les CUP. Crec que tots plegats n'hem fet més propaganda del compte i allò que alguns vèiem com una espurna i una escletxa en un món opac i gris, se'ns ha convertit en foc d'encenalls. Les CUP poden arribar a ser història, sigui quina sigui la decisió d'avui, perquè han rebut més glòria del que realment es mereixien.
Els que, com jo, no hem sigut fidels a cap partit polític concret, sinó que hem donat suport a aquella formació que en cada moment ens ha semblat la millor opció, hem acabat cansats de tots i totes. Sabeu que fa falta? Intel·ligència. També intel·ligència política, però sobretot intel·ligència, i excel·lència. El nostre país és on es troba, per la mediocritat imperant.
Jo li demano a la Marina Subirats, que m'expliqui què en traurem de demanar el dret a decidir, si la majoria de l'Estat no pensa donar-nos-el? Estarem més units, això sí, però fotuts igual o pitjor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada