diumenge, 31 de maig del 2015

La ridícul actuació del govern de l'Estat amb la xiulada a l'himne

Considero que tot el que s'ha dit i escrit abans i després del partit de futbol entre el Barça i l'Athletic és una pèrdua de temps i ganes de complicar-se la vida. Amenaçar noranta mil persones perquè no facin una cosa és la millor manera de provocar que la facin. En massa, les persones actuem com la canalla: allò que és prohibit és encantador.
Si hagués estat al camp de futbol no hauria xiulat contra l'himne, com tampoc faig escarafalls davant de banderes i símbols. Em molesta que no em respectin els meus símbols i també que m'imposin aquells que no m'agraden, però tot acaba en això. Anar més enllà és una estupidesa.
Puc entendre que moviments com 'Manos Limpias' s'esverin i presentin querelles on sigui, protestant l'actitud de persones que no pensen com ells, però el que no és comprensible és que això ho faci el govern de l'Estat. Què pretenen amb això? Potser creuen que amb la seva actitud aconseguiran que no xiulin mai més? De veritat s'ho pensen? O bé es creuen que sancionant el Barça i l'Athletic també ho aconseguiran?
Per altra banda tinc entès que tot el que passava ahir al Camp Nou era responsabilitat de la Federació Espanyola de Futbol, oi? Si és així qui hauria de ser sancionada és la Federació perquè no va fer res per evitar la xiulada. Li reclamaran res? La sancionaran?
Fa massa temps que els successius governs de l'Estat creuen que tenen la manera de fer-nos petits, i nosaltres hem reaccionat tard i malament. A cada patacada, però, ens reforcen els nostres sentiments, i allò que hauríem obviat, ara ens resulta interessant i remarcable. Quant més insisteixin en fer-nos passar per l'adreçador, encara que sigui amb estupideses, més forts ens sentirem per revoltar-nos a la seva pressió.
La llàstima de casa nostra és que no sabem anar units i cadascú es munta la seva pel·lícula, excepte el dia 11 de setembre que sortim tots al carrer. Si fóssim capaços de convèncer-nos que la unió fa la força i ho poséssim en pràctica, seríem invencibles.