Actuant pacíficament però amb contundència, el poble unit no troba murs que se li resisteixin. És el seny, l'actuació serena i els arguments pensats i clars el que aconsegueix franquejar totes les traves i dificultats. És per això que la ciutadania catalana ha demostrat a tort i a dret que res mesquí pot resistir l'esforç per assolir una veritable democràcia, on els drets fonamentals de les persones són respectats. No és el terror el que destrueix les muralles, sinó la raó de les paraules.
Ningú s'adona del ridícul del discurs del PP o C's, presentant tot tipus de recursos per evitar que el poble català expressi lliurament quin futur vol per al seu país? Sàpiguen que, passi el que passi i acabi com acabi, la història els condemnarà per la seva miopia i actitud antidemocràtica.
Avui he vist d'esquitllada les reflexions de la vicepresidenta espanyola, lamentant-se de l'actitud del president català, i de bon primer m'ha fet gràcia, però de seguida s'ha convertit en vergonya i llàstima. Quina pena tenir uns polítics com els actuals en el govern d'Espanya. Aquesta obsessió per la Constitució i per acusar-nos d'il·legals, sense adonar-se que la història ens ensenya que els canvis són sempre trencadors, la qual cosa ha permès que no ens trobem en l'Edat mitjana, com ens acusen de voler retrocedir, ni en l'època franquista on molts d'ells i elles voldrien retornar.
Si alguna persona o col·lectiu farà el ridícul aquest diumenge, aquests seran els que continuïn entestats en prohibir que puguem participar en aquesta festa de la democràcia. Per cert, no només Jordi Savall ha renunciat al Premio Nacional, sinó que també la fotògrafa Colita ho ha fet. No han estat els primers. També ho va fer l'any 1993 Albert Boadella, per exemple, encara que en aquests moments l'acceptaria, perquè amb l'actual govern del PP són com 'cul i merda'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada